Onada de calor
Aquí teniu un article de David Rodríguez, president de la Fundació Revolució Democràtica, publicat a la publicació digital Debate Callejero. Reflexió sobre el clima i el posicionament negacionista de les dretes, a Catalunya, Madrid i com a, malauradament, molts altres indrets del món.
L’onada de calor que s’acaba de viure en bona part d’Europa ha estat de les més intenses en els últims temps. A Catalunya ha durat des del 25 fins al 30 de juny, i per primera vegada en la història el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha publicat un mapa d’avisos del màxim nivell en totes les comarques. S’ha arribat al rècord de temperatura màxima en estacions automàtiques amb sèries de dades de més de 30 anys, amb 43,8 ºC a Alcarràs. En 126 de 145 estacions amb més de 10 anys de dades s’han superat els registres màxims del mes de juny. S’han produït temperatures màximes de més de 40 graus durant quatre dies consecutius. A l’Observatori Fabra de Barcelona s’ha assolit una mínima nocturna de més del 31 graus, fet que el mateix SMC qualifica de ‘insòlit’. I tots aquests rècords s’estenen a altres territoris: França, sense anar més lluny, ha aconseguit la màxima històrica de 45,9 ºC a Gallargues-le-Montieux.
Sostenen els experts que no pot vincular-se un episodi meteorològic concret al fenomen del canvi climàtic. No obstant això, l’acumulació d’aquests episodis al llarg dels últims anys és senyal inequívoc de l’escalfament global. A hores d’ara, les posicions negacionistes són merament testimonials, i el llistat d’efectes que provoca l’alteració del clima ha estat documentat en diversos informes de diferents institucions, tant nacionals com internacionals. Sense cap dubte, el tema mediambiental hauria de ser un element de preocupació per a totes les forces polítiques, i hauria d’estar al centre del debat social. En canvi, hi ha alguns fets que malauradament semblen anar en direcció contrària al que seria assenyat. Em refereixo, per exemple, al que està passant amb Madrid Central.
Efectivament, el govern tripartit de les dretes madrilenyes no ha dubtat a suprimir una de les mesures més destacades del mandat de Manuela Carmena, fins i tot retrocedint gairebé dues dècades pel que fa a la invasió del vehicle privat pel centre de la ciutat. Malgrat els efectes positius de la limitació del trànsit, reconeguts per experts i fins i tot per institucions europees, la nova alcaldia ha imposat el seu tarannà purament revengista contra un dels símbols de l’anterior consistori. La qualitat de l’aire ha quedat en un segon pla enfront de les ànsies de tirar per terra Madrid Central i davant els desitjos dels qui no entenen una altra forma de transport que l’ús de la seva màquina de motor.
A Catalunya ja vam viure un fet similar fa gairebé uns deu anys. El govern tripartit, en aquest cas progressista (PSC, ERC i ICV-EUiA), va aprovar un pla per a la millora de la qualitat de l’aire a 40 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest pla incloïa, com a mesura més mediàtica, la limitació de la velocitat màxima a 80 quilòmetres per hora en bona part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquesta proposta va ser bombardejada, des del primer moment, pels amants de la velocitat i de les presses, fent que el conseller Francesc Baltasar es guanyés diversos semàfors en vermell en els mitjans de comunicació de la dreta. Quan Artur Mas va arribar al poder, una de les seves primeres decisions en 2011 va ser aixecar aquesta limitació de velocitat, demostrant que el conjunt de les dretes de la península Ibèrica comparteixen el vici del revengisme, el menyspreu cap a la salut de les persones, l’oblit de les generacions futures i l’amor a la contaminació sense límits. En aquest cas, a més, el CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental) acabava de publicar un estudi en el qual demostrava que la reducció
de partícules contaminants a Barcelona i les seves rodalies podria arribar a evitar fins a 3.500 morts prematures derivades dels problemes de salut associats a la contaminació.
Davant la manca de sensibilitat ambiental de les dretes, és imprescindible que les forces polítiques progressistes es posin d’acord en combatre els efectes de l’escalfament global. L’últim informe de l’IPCC (Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic de les Nacions Unides), publicat el 2018, explica els avantatges derivats de limitar l’augment de la temperatura mitjana global a 1,5 ºC. Pel que fa a Espanya, em sembla una bona notícia que Unides Podem acabi de posar sobre la taula el tema de l’emergència climàtica per a un acord amb el PSOE, tenint en compte a més que aquesta és una de les prioritats que assenyala Pedro Sánchez per al seu hipotètic pròxim mandat. Seria desitjable que es concretés com més aviat millor l’acord d’investidura, els secrets no valoraré aquí perquè no és l’objectiu d’aquest article. Però el temps no espera, i els fenòmens meteorològics extrems no entenen de massa dilacions. No és qüestió que l’onada de calor vingui seguida d’una onada d’insensatesa.
Llegir l’article a la font: AQUÍ http://www.debatecallejero.com/ola-de-calor/
Traducció a càrrec de la Fundació l’Alternativa