Parlar de Fidel
Gustavo de la Torre Morales, activista en diferents organitzacions de solidaritat amb Amèrica Llatina, col·laborador de la Fundació, vicepresident de l’Associació de Cubans de Catalunya José Martí i especialista en temes d’Amèrica Llatina, ens porta un article sobre la importància de l’exemple Fidel Castro, de la seva vida i de la seva obra.
A Fidel no se’l pot reduir a una definició temporal; molt menys a una accepció etèria, perquè dir Fidel és entrar en el diàfan de la definició, de la fermesa, dels principis.
Fidel va fer un salt del passat, per quedar perenne en qualsevol present fins a expandir-se al futur, amb una visió clarificadora.
Parlar de Fidel és parlar d’unitat, de lluita, de resistència, d’independència, d’emancipació, de sobirania, de patriotisme, d’identificació, d’organització, de transformació, de participació, de cultura, d’educació, de coneixement, de reflexió, d’història, de dialèctica, de marxisme i leninisme, de valors revolucionaris, de respecte, d’ètica, d’humilitat, de modèstia, d’autocrítica, de col·lectivisme, de combativitat, d’exigència, d’optimisme, d’humanisme, de solidaritat, d’antiimperialisme.
Parlar de Fidel és parlar de projecció, de desenvolupament, de professionalitat, d’entrega, de tenacitat, de cooperació, d’integració, d’ecologia, de ciència, de tecnologia.
Parlar de Fidel és parlar d’utopia, de drets, de realitat, de concreció; però sobretot és parlar de poble i Revolució, perquè parlar de Fidel és mencionar a cada dona i home que ha posat el seu granet de suor per aconseguir les conquestes del socialisme cubà.
Parlar de Fidel és parlar de tot el seu esforç enfocat als pobres i desposseïts, en aquesta majoritària massa del planeta que malviu o mor en la desigualtat, per culpa de l’avarícia d’uns pocs i les seves guerres imperials de rampinyes.
Fidel és més que un país o un continent, perquè tant de José Martí com de Fidel, és parlar de Pàtria i Humanitat.