Què està en joc a Veneçuela?
Víctor Ríos, historiador, investigador i membre de l’Assemblea Bolivariana de Catalunya, escriu aquest article sobre la situació en que es troba la República Bolivariana de Veneçuela avui.
Foto: nicolasmaduro.org.ve
És molt el que està en joc avui a la República Bolivariana de Veneçuela. El poble veneçolà i el seu govern legítim presidit per Nicolás Maduro estàn lliurant un combat aferrissat en defensa de la seva independència nacional i d’un projecte de país sobirà.
És l’expressió d’un combat històric, guiat per la seva decisió de superar el capitalisme rendístic i avançar cap a una societat igualitària, lliure del colonialisme econòmic, polític i cultural, a on el poder popular sigui el protagonista de la transformació socioeconòmica i de la construcció d’un nou Estat al servei de les majories. Un projecte contrahegemònic s’enfronta amb els interessos del Centre Imperial del capitalisme i de les elits locals al seu servei.
El poder nord-americà, que porta 60 anys intentant acabar amb la Revolució Cubana, s’ha proposat liquidar l’experiència bolivariana i fer-ho aviat. La seva ofensiva té raons econòmiques: el control de les reserves de petroli més grans del món, i dels abundants recursos minerals – or, ferro, bauxita, coltán…- i naturals del país; raons geopolítiques, les de la vella Doctrina Monroe, que considera tot el continent com el seu “patio trasero”; i raons ideològiques: la por a l’exemple del potencial del socialisme no només a Amèrica Llatina sinó també als propis Estats Units.
Per això no han dubtat en emprendre una agressió ferotge i multidimensional, com consta en els documents del Pentàgon i del Comandament Sud de l’Exèrcit nord-americà: guerra asimètrica i guerra híbrida, combinant operacions encobertes, suport a grups locals per a actes terroristes amb ús de mercenaris i del crim organitzat; guerra psicològica de Quarta Generació, amb massives operacions de propaganda i desinformació per a sembrar la por i controlar els cervells de la població (amenaces, construcció de falsos relats, “fake news”…).
A més, cobra especial rellevància la guerra econòmica, arma de destrucció massiva utilitzada contra Cuba i contra el Xile d’Allende i condemnada per les Nacions Unides com a crim de lesa humanitat. L’ impacte social i econòmic de les mesures de sancions i bloqueig a Veneçuela és molt elevat, com mostra de manera eloqüent l’informe presentat al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides “Impacte de la guerra econòmica contra el poble de Veneçuela”.
A quatre mesos de l‘autoproclamació de Juan Guaidó l’ofensiva imperial ha anat recollint derrota rere derrota: fracàs dels intents de cop d’Estat, de la intervenció basada en l’excusa de “l’ajuda humanitària”, derrotes diplomàtiques al Consell de Seguretat i al Consell de Drets Humans de l’ONU… Aquestes derrotes han posat de manifest la força del chavisme popular, del llegat sembrat per Hugo Chávez en matèria de drets socials conquerits i de dignitat i consciència antiimperialista, així com han palesat la importància de la unió cívica-militar. És l’expressió d’un poble que vol pau i exigeix respecte.
La Veneçuela Bolivariana no està sola. Compta amb el suport d’importants aliats, la majoria dels 193 països membres de l’ONU, així com d’un ampli moviment de solidaritat internacional dels pobles dels cinc continents.
Ara i aquí, ens cal seguir enfortint la solidaritat, denunciar tant les actituds bèl·liques dels partits de la dreta com el vergonyós suport a Juan Guaidó per part del govern del PSOE -i de Manuela Carmena!- i treballar per fer sortir dels silencis còmplices a d’altres sectors progressistes. Hem de combatre la manipulació informativa multiplicant els actes públics, com s’ha estat fent per tota Catalunya, impulsant mocions dels nous Ajuntaments en la línia de les ja aprovades a alguns com Sant Boi i Mollet del Vallès, a més de l’ aprovada al Parlament de Catalunya.
Cal alçar les nostres veus per la Veneçuela que vol pau i diàleg, contra la guerra i la ingerència, les sancions i el bloqueig, pel respecte a la sobirania nacional i al dret internacional. És molt el que està en joc.
Víctor Ríos