Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  Reflexió, diàleg i propostes estratègiques republicanes

Reflexió, diàleg i propostes estratègiques republicanes

Francesc Matas Salla, membre actiu del comité de preparació de la Convenció 14 D i patró de la Fundació ens escriu unes paraules en relació a la preparació de la Convenció Republicana del Sobiranisme Progressista i la tasca de creació d’un espai plural de reflexió imprescindible per tal de poder avançar en la lluita per l’autodeterminació, l’amnistia de les preses polítiques i, en definitiva, per la República Catalana.

El juny unes quantes persones, de les que formem part de l’espai del Comú, ens vàrem plantejar la necessitat d’una estratègia que permetés donar cos i perspectiva política al sentiment i consciència ciutadana popular que de forma col·loquial s’ha anomenat “del 80%”.

Aquesta estratègia hauria de ser inclusiva de les posicions que consideren la llibertats dels presos i preses polítics i persones exiliades, que rebutgen la monarquia, són favorables a la república i veuen convenient fer un referèndum que sigui efectiu, essent favorables a la lliure decisió i al dret d’autodeterminació.

Va ser en la constitució de Catalunya en Comú (8 de juliol de 2017), que va fer fortuna el concepte de totes les sobiranies i poder decidir sobre qualsevol qüestió punyent que afectés a la majoria de la ciutadania.

Les confluències hereves i sorgides del moviment de les places de la radicalitat democràtica del 15-M, sobretot expressada per Barcelona en Comú, va aconseguir aplegar amb l’ideari del Comú a la mateixa BComú, Podem, ICV, EUiA, amplis sectors activistes del Procés Constituent i Equo.

La concepció sobiranista de ruptura constitucional amb el règim de 1978, defensora d’un procés constituent d’una República a Catalunya, va fer bandera de la lliure decisió sobre els diferents aspectes socials, feministes, municipalistes i ecològics, mentre impulsava com a proposta central per afrontar la crisi política nacional entre l’Estat i Catalunya, que a voltes es titlla de territorial, la realització d’un referèndum.

El moviment del Comú, sobre la base conceptual de les sobiranies, des de la tradició republicana d’un federalisme de lliure decisió i adhesió, respectuós de la decisió popular catalana que tenia l’última paraula de la legitimitat sobirania amb l’exercici del vot, va conviure amb la potent mobilització que esclatà el 2010 per la sobirania, l’estat i la independència catalana.

El referèndum de l’1 d’octubre de 2017, prohibit per l’Estat però efectuat per l’impuls i suport popular, va aconseguir una participació de dos milions tres-centes mil persones. Tanmateix l’èxit cabdal de les urnes, votació i decisió, no es va poder consumar amb la proclamació republicana.

Mentre el règim monàrquic constitucional aprofundia la seva crisi d’un contingut estructural, era capaç de bloquejar i reprimir l’assalt independentista republicà català.

L’efecte a Catalunya ha estat una polarització creixent que ha provocat una crisi i reorganització política de tot el ventall sobiranista, inclòs l’independentisme d’esquerres i de dretes. Els lideratges independentistes han quedat escapçats, empresonats. La divisió política ha estat contrarestada per la pressió unitària del moviment popular, però persisteix una dificultat extrema d’aconseguir una estratègia unitària, una entesa bàsica i aliança política, una coordinació general.

Tota aquests evolució s’entrecreua en que el lideratge del catalanisme dretà frena les possibilitats d’un gran acord o pacte entre l’independentisme i les components sobiranistes republicanes autodeterministes.

Som en una etapa de metabolització de les lliçons de l’1 d’octubre de 2017. És l’hora d’aprendre dels èxits i dels fracassos. L’acumulació de forces per nous embats també significa fer l’experiència d’un lideratge de les esquerres independentistes i sobiranistes.

CatComú va entrar en davallada, les expectatives generades es van esvair. És un argument suficient per girar la mirada vers el conjunt del sobiranisme.

Entre juliol, agost i primers de setembre, vàrem compartir la necessitat d’obrir un diàleg franc entre les organitzacions polítiques, entitats, moviments i persones d’adscripció sobiranista i republicana; també es va compartir amb els sindicats, com a factors vitals de la societat treballadora.

El resultat d’aquest treball de camp va concloure amb una auto-convocatòria de vint-i-tres actors de la Convenció republicana del sobiranisme progressista pel dissabte 14 de desembre, al campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Finalment seran gairebé trenta entitats i partits els que compartiran reflexió i diàleg col·lectiu.

La diversitat del sobiranisme estarà representada en vint-i-quatre ponències, sis moderacions i sis relatories. La Convenció 14 D enceta una experiència inèdita que contribuirà a fomentar una estratègia unitària republicana.

L’equip impulsor (les 23 entitats) de la Convenció 14 D ha elaborat un Manifest que vertebra el diàleg, que conclou com propostes:

“1.Només l’exercici del dret d’autodeterminació podrà canalitzar democràticament els desitjos de justícia i llibertat que anhela la majoria de la societat catalana. Ens marquem com a perspectiva la construcció de la República Catalana sobirana, social i democràtica, per via democràtica no-violenta, en el marc d’una relació fraterna amb el conjunt de pobles d’Espanya i d’Europa.

2. Establir un diàleg franc entre les diferents organitzacions del sobiranisme republicà català, obert al conjunt de les organitzacions republicanes dels diferents pobles de l’Estat, per cercar estratègies conjuntes emancipadores dels pobles i la gent treballadora, enfront del règim monàrquic. Expressem també la voluntat d’enfortir la cooperació i la coordinació amb d’altres territoris amb qui compartim llengua, cultura i història. Ens comprometem a promoure aquest diàleg, el manifest i les conclusions de la Convenció 14D arreu de Catalunya i fora d’ella, convocar noves sessions de la Convenció a la primavera i defensar els objectius d’Amnistia, Autodeterminació i República.”

La Convenció 14 D es desenvoluparà en el matí i la tarda endreçada entorn a tres eixos: Llibertats republicanes, Drets universals i Estratègia unitària republicana.

Esbrinar i participar en el diàleg de la Convenció 14 D està a l’abast de tothom que tingui quelcom a exposar.

A la web ‘Convencio14D.cat’ hi ha el Manifest, els eixos, ponents i metodologia a emprar.

Anima’t i inscriu-te al web ‘Convencio14D.cat’ pel diàleg del sobiranisme republicà.

Francesc Matas Salla

6 de desembre de 2019

https://convencio14d.cat/

https://convencio14d.cat/inscripcio/

Deixa un comentari

X