Resistències des del Sud
Ramón Luque, Patró de la fundació i responsable de l’Àrea d’Europa d’Esquerra Unida i Alternativa, fa un petit resum dels resultats de les eleccions Europees a Espanya.L’article va ser publicar a la pàgina web de Transform! Europe.
Les recents eleccions europees a Espanya han tingut una singularitat especial: van venir després d’unes recents eleccions generals a l’abril i van constituir un “superdiumenge” electoral coincident d’eleccions municipals, autonòmiques i europees. Un cas a part en el context europeu. El seu resultat: la dreta i l’extrema dreta surten profundament afeblides del cicle electoral, quan fa tan sols uns mesos se les prometien feliços i triomfadors.
I hi ha una possibilitat viable de configurar un govern progressista, un marc institucional progressista (PSOE + Units Podem) en el govern d’Espanya, però també, en diverses comunitats autònomes i multitud d’Ajuntaments importants del conjunt del país. Una “excepció europea” que indica una resistència des del Sud que demà pot ser, si més no, un contrast al voltant del dominant fins ara a Europa.
En relació, en concret, a les eleccions europees a Espanya, algunes dades:
- El PSOE (S & D) i Units Podem (G.U.E.-NGL) sumen 9.450.000 vots i 26 eurodiputats
- Partit Popular (P.P.E), Ciutadans (ADLE & P) i Vox (extrema dreta) sumen 8.000.000 de votants i 22 eurodiputats
- Altres (republicans, nacionalistes i progressistes) arriben gairebé a 2.000.000 de vots i han aconseguit 6 eurodiputats
Interessa aturar-se als resultats de socialistes, extrema dreta i als propis del nostre espai polític.
Les eleccions europees han suposat per al PSOE un triomf indiscutible: han superat el resultat electoral molt positiu de les generals d’abril 2019, han superat el 30% dels vots i s’han distanciat de les restants forces en més de 12 punts. Els ha afavorit el fort vent de vot progressista, de vot útil i del “moment Pedro Sánchez”. Es constitueixen com el partit de referència de la socialdemocràcia europea en aquest moment.
L’ascens de l’extrema dreta de VOX, aquesta “mala notícia” de les europees del 2019 a Espanya, irromp al Parlament, certament, però molt afeblida (3 diputats) i en clara regressió al que ja van ser uns resultats modests a les eleccions generals del 28 d’abril.
I finalment, l’esquerra transformadora d’Unidos Podemos. Els nostres resultats han estat dolents, sense apel·lació. 10% i 5 eurodiputats per al GUE -NGL (6 amb la previsible incorporació de Bildu) Certament un resultat destacable en relació als percentatges d’altres països europeus però molt distant dels percentatges de representació de l’espai del canvi en els últims anys a Espanya . En 2014 sense anar més enllà, Podemos i Izquierda Unida van sumar un 18% i 11 eurodiputats. O, més recentment, en les generals de fa només un mes vam tenir un 14, 30%.
Tres són les raons fonamentals d’aquests resultats negatius: el descens de participació lògic en unes europees, una crisi política i organitzativa dels nostres espai polític tant a nivell general com a determinades comunitats autònomes que seria llarg a desenvolupar en aquest article i requereix d’una anàlisi crítica que desborda la raó d’aquest article i, finalment, una qüestió que passa a vegades desapercebuda: cada vegada més, la ciutadania (també la d’esquerra) expressa mitjançant el vot dual (en unes o altres eleccions vot a un o altre partit) les seves preferències polítiques. Això s’ha donat també en aquestes eleccions europees en el que és el nostre espai polític.
En conclusió i si mirem el nostre entorn, Espanya avui també, tan igual i tan diferent a França o Itàlia els nostres eterns referents polítics …
Ramon Luque
Llegir l’article a la font: https://www.transform-network.net/focus/overview/article/ep-2019-the-european-left-one-mouth-many-voices/resistance-of-the-south/