Rosario Cunillera
Membre de l’associació d’Expresos Polítics del Franquisme i dels Iaioflautes
«Si fos més jove m’apuntaria a iaioflautes»
Vaig conèixer la Neus a París l’any 1963; acabava d’entrar a la Joventut Comunista i la meva mare que pertanyia a l’associació de Dones Antifeixistes Espanyoles em va portar a una conferència sobre els camps de concentració ( crec que per a presentar-me als seus camarades). Jo estava molt conscienciada sobre aquesta etapa de la història ja que a l’escola es parlava molt de la segona guerra mundial i dels camps. Allà hi havien moltes persones que tenien unes històries de vida realment impressionants, (Escuer i la seva dona, Badillo….)
Quan la Neus, amb una veu ferma, va començar a parlar, no podia creure que aquella dona, que semblava fràgil, pogués haver sobreviscut i suportat el que contava.
Una cosa és llegir-ho en un llibre i una altra que t’ho expliqui la persona que ho ha viscut. Amb els meus 18 anys acabats de complir em semblava impossible
sobreviure a tantes barbaritats.
Sabia que Neus havia tornat a viure a Catalunya, com els meus pares després de la mort del dictador. La vaig tornar a veure a Barcelona, en la presentació dels seus llibres, a l’Ajuntament quan se li va lliurar la medalla d’Or al Mèrit Cívic o a la Generalitat quan li van atorgar la Creu de Sant Jordi o la Medalla d’Or. A la residència quan li vam lliurar l’armilla de iaioflautes ens va dir : “Si fos mes jove m’ apuntaria a iaioflautes”. Sempre que la saludava li recordava que ens havíem conegut a Paris i li nomenava a la meva mare; sempre em va semblar que la recordava…..però vés a saber!
Amb el temps valoro molt més la sort que he tingut de conèixer a tantes lluitadores, conegudes o anònimes, que donen un sentit a la lluita per la memòria històrica, perquè no se les oblidi i que el passat no es repeteixi.
Rosario Cunillera
Membre de l’associació d’Expresos Polítics del Franquisme i dels Iaioflautes