Seguiment dels webminaris sobre les conseqüències del COVID-19 organitzats per Transform! Europe
“L’esquerra reflexiona sobre la pandèmia mundial”
Amb l’inici escalonat dels confinaments arreu d’Europa, Transform! Europe, com a xarxa de les fundacions vinculades al Partit de l’Esquerra Europea, va posar en marxa una sèrie de seminaris telemàtics (Webminaris) amb pensadors i activistes de l’esquerra per debatre sobre les qüestions polítiques crucials que sens plantegen amb les situacions d’excepcionalitat que vivim.
Aquests webminaris s’han organitzat en diferents sessions de seminaris web sota aquests grans títols:
- The Left Reflects on the Global Pandemic
- Refugees and the Covid-19 Crisis.
- Meeting the Left
- Organizing Systemic Change in Times of the Pandemic
- Béns comuns per comprendre la crisi de la pandèmia
A més de sessions de seminaris web extra, en col·laboració amb entitats membres de la xarxa de Transfrom!
A continuació fem un petit resum de les sessions per ordre cronològic amb els corresponents enllaços per veure la filmació de les sessions:
1ª sessió del webminari “Refugees and the Covid-19 Crisis”: Camps de refugiats grecs i la pandèmia Covid-19.
30 de març de 2020 a les 17h
Amb la participació de:
- Κaterina Anastasiou: Representant de Transform! Europe
- Gabriel Sakellaridis: Director d’Amnistia Internacional Grècia
- Iasona Apostolopoulos: activista i salvadora de la missió de rescat de la societat civil Mediterrània: salvar els humans
El segon webminari dels refugiats i la sèrie de crisi Covid-19 es centra en la situació dels camps de refugiats a Grècia. Una catàstrofe humanitària sense precedents està a punt de desplegar-se als camps de detenció a les illes gregues i a la frontera turco-grega, una catàstrofe a la qual tant la UE com el govern grec estan evitant mirar.
Segons recomanacions del especialistes de Metges Sense Fronteres, en aquest moment, l’única manera de salvaguardar la salut i la vida dels immigrants i dels habitants locals de les illes gregues és procedir a l’evacuació immediata de tothom en aquests campaments. Hi estan d’acord personal, metges, activistes i fins i tot investigadors conservadors en immigració, com Gerald Knaus (un dels arquitectes de l’Acord UE-Turquia).
Aquesta sessió es va centrar en la situació de desenvolupament als camps de detenció de Grècia i la necessitat immediata de la seva evacuació.
Visualitza la sessió fent clic aquí
1ª sessió del webminari “The Left Reflects on the Global Pandemic”: Entrevista amb Leo Panitch
7 de abril de 2020 a les 19h
Amb la participació de:
- Kate Hudson: secretària general de la Campanya pel Desarmament Nuclear al Regne Unit. Historiadora de professió, va ser Cap d’Estudis Socials i Polítics a la London South Bank University de 2000 a 2010, i és autora de diversos llibres, inclosos dos sobre el desenvolupament de l’esquerra radical a Europa. És editora executiva de Transform UK i és oficial nacional de Left Unity, membre del partit de l’esquerra europea
Leo Panitch: Professor emèrit d’investigació distingida de ciències polítiques a la Universitat de York a Toronto i coeditor del Registre Socialista, els volums anuals ha editat durant els últims 35 anys. Els seus últims llibres són Searching for Socialism; The Project of the Labor New Left de Benn a Corbyn amb Colin Leys (Vers); i l’edició nord-americana ampliada i actualitzada de The Socialist Challenge Today: Syriza, Sanders, Corbyn amb Sam Gindin i Steve Maher (Haymarket). El seu llibre The Making of Global Capitalism: The Political Economy of American Empire, també amb Sam Gindin, va rebre el premi de el llibre Deutscher al Regne Unit i el premi de el llibre Davidson a Canadà.- Angelina Giannopoulou: Politòloga resident a Atenes i facilitadora del grup de treball sobre Perspectives estratègiques de l’esquerra radical i la integració europea a Transfrom! Europe
A mesura que la humanitat s’enfronta a la catastròfica pandèmia del COVID-19, sense precedents en els últims temps, l’esquerra a nivell internacional ha d’abordar aquesta crisi amb accions, anàlisi i planificació a curt i llarg termini. Estem actius dia a dia, impulsats per les necessitats de les nostres comunitats; això ja està canviant la forma en què fem política. Estem construint xarxes de solidaritat i llançant campanyes per protegir i treballar al costat de les persones més afectades per la crisi. A el mateix temps, hem de pensar estratègicament i presentar alternatives per al futur. No es pot tornar a el cercle viciós de l’austeritat i la pobresa: no podem permetre la reimposició global d’un sistema fallit en les persones. L’esquerra radical plantejarà alternatives per reinventar la política socialista per al segle XXI: construir una nova societat que ens empoderi i ens alliberi a tots i totes.
Visualitza la sessió aquí
2ª sessió del webminari “The Left Reflects on the Global Pandemic”: Entrevista amb l’economista Michael Roberts
8 de abril de 2020 a les 19h
Amb la participació de:
Kate Hudson: secretària general de la Campanya pel Desarmament Nuclear al Regne Unit. Historiadora i editora executiva de Transform! Europe del Regne Unit.- Michael Roberts: Economista de renom internacional, autor de The Long Depression i també d’un popular bloc d’economia.
La sessió es va centrar en una petita exposició per part de Michael Roberts sobre l’anatomia de la Crisis del COVID-19 i després es van contestar a les preguntes fetes pels assistents.
Aquesta cita feta per Michael Roberts durant la sessió resumeix bé el contingut de la sessió:
“Every child knows a nation which ceased to work, I will not say for a year, but even for a few weeks, would perish”
Marx to Kugelmann, London, July 11, 1868
“Tots els nens coneixen una nació que va deixar de funcionar, no diré durant un any, però fins i tot durant unes setmanes, moriria”
Marx a Kugelmann, Londres, 11 de juliol de 1868
Articles del ponent: Coronavirus: nature fights back + The Future is Called Democratic Socialism
3ª sessió del webminari “The Left Reflects on the Global Pandemic”: Entrevista amb Luciana Castellina
9 de abril de 2020 a les 19h
Amb la participació de:
Haris Golemis: economista grec que va treballar al Departament d’Investigació del Banc de Grècia. Va ser assessor científic de la Federació d’Empleats de Banc Grec i consultor de el Centre de les Nacions Unides sobre Corporacions Transnacionals. Activista polític des de la seva primerenca joventut, ex membre de la Secretaria Política i de el Comitè Central de Syriza i exdirector de l’Institut Nicos Poulantzas (1999-2017). Ara és assessor científic i estratègic de la Junta de Transform! Europe, i cap de redacció de l’anuari de l’entitat.- Luciana Castellina: cofundadora de el diari italià Il Manifesto i de l’Partito di Unità Proletaria, ex membre de Parlament Europeu, on va ser presidenta dels seus comitès de Cultura i Educació i Relacions Econòmiques Exteriors, diverses vegades diputada a la Cambra italiana. de Diputats, expresident de l’acadèmia de cinema italiana Italcinema, autor de nombrosos llibres i una de les principals figures de l’esquerra d’Itàlia contínuament des de la dècada de 1970 fins a l’actualitat. Els seus últims llibres són Manuale antiretòric dell’UE (2017) i Amori Comunisti (2018).
- Angelina Giannopoulou: Politòloga resident a Atenes i facilitadora del grup de treball sobre Perspectives estratègiques de l’esquerra radical i la integració europea a Transfrom! Europe.
La xerrada va estar molt centrada en la situació d’Itàlia, on el problema que es veu clarament, es que els rics veuen el seu sistema econòmic atacat. Fins fa poc més d’un mes, el sentit comunitari estava adormit a Europa. Però des de l’inici de la cisis del COVID-19 la dimensió col·lectiva és la única sortida possible al problema sanitari. Els individus han descobert que el seus són el problema de tots. Solucionar el problemes amb els altres és fer política.
Els països europeus afectats amb més virulència són actualment 8, però son el cor d’Europa. Per tant Europa no pot mirar cap a un altre lloc com va fer amb Grècia. Alemanya, sense els seus socis europeus no pot funcionar. El Coronavirus ens dona la gran oportunitat de canviar el sistema tant a nivell ecològic com polític. No hem de perdre aquesta oportunitat i el sectarisme en aquest context no ajuda.
El procés anti-capitalista necessita temps, s’ha de construir en la població, amb un convenciment profund, no es suficient una victòria electoral. S’ha de ser positius però no cecs. Si no alimentem el discurs si no denunciem els abusos, la situació podria beneficiar els discursos feixistes que aprofiten les situacions extremes i desesperades que patim. La cisis ens pot portar a un món molt millor o molt pitjor.
Confinament, feminisme i violències masclistes:
- El feminisme es l’única lluita anti-capitalista i anti-patriacal que s’està realment portant a termes des de ja fa uns quants anys i que esta donant resultats, per tant no s’ha d’abandonar mai.
- El confinament empitjora molt la situacions de violència masclista i es la nostra feina no deixa que aquesta batalla passi a un segon pla de prioritats. El dret a l’avortament ha de ser una prioritat ne aquestes circumstancies i no se’n parla prou.
- Aquesta experiència serà recordada. Tothom ha fet alguna cosa desinteressada per algú altra i aquest és un primer pas crucial per la societat, que estava completament alienada i des dels moviments d’esquerres hem d’aprofitar-ho.
Visualitza la sessió aquí
4ª sessió del webminari “The Left Reflects on the Global Pandemic”: Entrevista a Nancy Fraser
16 de abril de 2020 a les 19h
Amb la participació de:
Nancy Fraser: professora de filosofia i política a la New School for Social Research a Nova York. Treballa en teoria social i política, teoria feminista i pensament contemporani francès i alemany. Com becària Einstein al Institut John F. Kennedy de la Universitat Lliure de Berlín, també ocupa la càtedra de justícia global al Collège d’Études Mondiales, París. En l’hivern de 2014, va ser professora visitant d’estudis de gènere a la Universitat de Cambridge. Els seus llibres més recents són Fortunes of Feminism: From State-Managed Capitalism to Neoliberal Crisi (Vers, 2013), Capitalism: A Conversation in Critical Theory (Polity, 2018), en coautoria amb Rahel Jaeggi, i Feminism pel 99%: Un manifest (Vers, 2019), en coautoria amb Cinzia Arruzza i tithi Bhattacharya.- Haris Golemis: economista grec que va treballar al Departament d’Investigació del Banc de Grècia. Va ser assessor científic de la Federació d’Empleats de Banc Grec i consultor de el Centre de les Nacions Unides sobre Corporacions Transnacionals. Activista polític des de la seva primerenca joventut, ex membre de la Secretaria Política i de el Comitè Central de Syriza i exdirector de l’Institut Nicos Poulantzas (1999-2017). Ara és assessor científic i estratègic de la Junta de Transform! Europe, i cap de redacció de l’anuari de l’entitat.
- Angelina Giannopoulou: Politòloga resident a Atenes i facilitadora del grup de treball sobre Perspectives estratègiques de l’esquerra radical i la integració europea a Transfrom! Europe
Aquesta pandèmia ens torna a donar un exemple del col·lapse dels Estats Units que es troba clarament en declivi. El govern dels Estats Units no assumeix les seves responsabilitats i van posant culpables exteriors a les seves dolentíssimes polítiques tant nacionals com internacionals. Quan es tracta de vida o mort, no es pot jugar amb els números, les estadístiques i les institucions.
El capitalisme neoliberal ha castigat sempre molt més a les dones per la carrega de les tasques reproductives, posant-les en una situació de dependència econòmica. La pandèmia a canviat radicalment aquesta situació perquè ara tothom està a casa i per la majoria de famílies, l’únic treball és el reproductiu.
Visualitza la sessió aquí
2ª sessió del webminari “Refugees and the Covid-19 Crisis”: Refugees in the Balkans and the Covid-19 Pandemic
20 de abril de 2020 a les 18h
Amb la participació de:
Κaterina Anastasiou: Representant de Transform! Europe- Nidzara Ahmetasevic: activista de la xarxa solidària Transbalkan a Bosnia.
- Emina Buzinkic: activista de la xarxa solidària Transbalkan a Croacia
El segon webminari dels refugiats i la sèrie de crisi Covid-19 es centra en la situació de desenvolupament dels països balcànics.
Tot i que sovint són oblidats pels mitjans de comunicació principals, actualment desenes de milers de refugiats i migrants queden atrapats als Balcans. Mentre que alguns es troben en estructures oficials, molts més no queden fora del sistema i només són recolzats per activistes, voluntaris i la població local. La pandèmia COVID-19 només aporta més perills i precarietat a les seves vides, els governs locals aprofitant la situació per continuar amb polítiques que estigmatitzen, deshumanitzen i empenyen aquests col·lectius fins a negar-ne l’existència.
La situació a Bòsnia: Es va fer especial menció de la mancança d’aliments adaptats a les diferents necessitats de salut (diabetis, intoleràncies alimentaries) el que grava les condicions, ja difícils, de les persones amb malalties cròniques.
Hi ha empreses de seguretat privades que vigilen els camps i utilitzen la força per reprimir el que consideren inapropiat. La mancança de mascaretes és un gran problema.
Situació a Croàcia: Les violències que pateixen el refugiats s’han vit agreujades amb la pandèmia. Hi ha problemes de denuncies per no respectar el confinament a persones que no tenen llar. Les dificultats per seguir telemàticament les classes per als nens refugiats es enorme ja que moltes vegades no parlen croata i encara menys tenen mitjans tecnològics per poder participar.
Com podem col·laborar:
No es pot criminalitzar la solidaritat i està passant. Sembla que les vides no tenen totes el mateix valor. També cal ser conscients que la paraula solidaritat no vol dir el mateix per tothom. La visió que es te de la solidaritat no és la mateixa des dels països desenvolupats i des dels països en vies de desenvolupament.
Per poder col·laborar s’han d’entendre els situacions que pateixen les poblacions que la necessiten. No hem de confondre solidaritat amb caritat. S’ha de ser conscient de la societat com a comunitat mundial i això requereix una reflexió profunda sobre el que som, el que volem i que tothom hi ha de tenir dret. Aquest es una reflexió molt intima i interna, però si la fem totes i tots, les coses podrien canviar. Necessitem crear noves formes de solidaritat partint d’aquesta reflexió.
Podem ajudar, parlant del que està passant, donant-li visibilitat i fent pressió als governs que ho estant permetent, exigint actuació positiva i construint solidaritat real.
Visualitza la sessió aquí
Web de la xarxa solidària Transbalkan: https://transbalkanskasolidarnost.home.blog/eng/
Webminari extra organitzat per Transform! Europe i Espaces Marx: Making political sense of the climate movement.
21 de abril de 2020 a les 19h
Amb la participació de:
- Gala Kabbaj: membre del col·lectiu de recerca Quantité Critique (França)
- Giuseppe Cugnata: facilitador de Transform! Europe al programa ‘Estratègies contra l’extrema i la dreta populista’ i assistent de recerca de l’Institut Espaces Marx.
L’esquerra francesa ha evolucionat molt des de les eleccions generals del 2017, desafiada tant pel moviment d’armilles grogues com pel moviment climàtic.
La sessió va partir d’una anàlisi estadística de la identitat social i política dels manifestants climàtics reunits a França (principalment al març de 2019), amb l’objectiu de posar de manifest la relació entre classe, ideologia i pràctiques ecològiques dins de les demostracions ambientals.
Quantité Critique és un grup d’investigadors en sociologia i ciències polítiques que estudien moviments socials contemporanis. S’han centrat en el moviment climàtic francès des del 2018.
5ª sessió del webminari “The Left Reflects on the Global Pandemic”: Entrevista a Alex Demirović
22 de abril de 2020 a les 19h
Amb la participació de:
Alex Demirović: va estudiar filosofia i sociologia a Frankfurt am Main (Alemanya). És autor de diversos llibres sobre teoria i democràcia de l’estat marxista, democràcia econòmica i teoria crítica. Demirović és Fellow Senior de la Rosa-Luxemburg-Stiftung, membre del consell científic d’Attac Germany, dels Democràtics Scholars i del Journal Prokla.- Gerassimos Kouzelis: Professor d’Epistemologia i Sociologia del Coneixement a la Universitat d’Atenes. Kouzelis va néixer a Atenes el 1953 i va estudiar sociologia, filosofia i ciències polítiques a les universitats de Marburg i Frankfurt. Ha dirigit vint programes socials d’investigació i intervenció des del 2010 i va ser director de l’Institut de Política Educativa de Grècia des del 2015 fins al 2019.
- Angelina Giannopoulou: Politòloga resident a Atenes i facilitadora del grup de treball sobre Perspectives estratègiques de l’esquerra radical i la integració europea a Transfrom! Europe
L’entrevista es va realitzar en alemany, però es va organitzar una traducció simultània a l’anglès. Per problemes tècnics als pocs minuts de començar la sessió es va haver d’aturar i va ser molt complicat seguir la traducció a l’anglès.
Per les persones que dominen l’alemany podeu veure la sessió en aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=QtWeG7HzC3Y
6ª sessió del webminari “The Left Reflects on the Global Pandemic”: Entrevista a Hilary Wainwright
5 de maig de 2020 a les 19h
Amb la participació de:
Hilary Wainwright: sociòloga britànica, activista política i feminista socialista, més coneguda per ser editora de la revista Red Pepper. Ha ocupat càrrecs acadèmics, principalment treballs de recerca, a la Universitat de Durham (departament de sociologia), a la Universitat Oberta (departament de tecnologia) de la Universitat de Manchester (departament de sociologia) de la Universitat de Bradford (Centre Internacional d’Estudis de Participació, Departament d’Estudis de la Pau). Ha estat becària visitant a la Madison University, Wisconsin; i un professor visitant a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles (UCLA) i la Universitat Hodai, Tòquio.- Haris Golemis: economista grec que va treballar al Departament d’Investigació del Banc de Grècia. Va ser assessor científic de la Federació d’Empleats de Banc Grec i consultor de el Centre de les Nacions Unides sobre Corporacions Transnacionals. Activista polític des de la seva primerenca joventut, ex membre de la Secretaria Política i de el Comitè Central de Syriza i exdirector de l’Institut Nicos Poulantzas (1999-2017). Ara és assessor científic i estratègic de la Junta de Transform! Europe, i cap de redacció de l’anuari de l’entitat.
- Angelina Giannopoulou: Politòloga resident a Atenes i facilitadora del grup de treball sobre Perspectives estratègiques de l’esquerra radical i la integració europea a Transfrom! Europe
En aquesta pandèmia el Regne Unit ha demostrat una gran mancança de preparació. Les institucions van mirar cap a un altre banda fins que va ser inevitable actuar.
Les deficiències del sistema sanitari per lluitar contra la pandèmia. Cada territori té un conseller de sanitat aquests no van fer res. La descentralització sanitària no ha sigut útil, ja que tota la descentralització és subcontractada.
El confinament i les conseqüències d’aquest no són les mateixes per tota la població. La classe obrera pateix més les dificultats derivades i posa la seva salut en perill per poder seguir menjant.
S’ha de donar més importància a les explicacions científiques de la pandèmia als mitjans de comunicació, no per deixar de parlar de política sinó per contestar a preguntes sobre les inquietuds que planteja el COVID-19 en la població.
Aquesta crisi sanitària ha fet emergir nous conflictes i problemes en la política britànica però també noves oportunitats, noves formes de solidaritat. Ha sorgit una nova visió de la forma de viure, potser no de resistència com a tal, però si una consciencia de que les coses han de canviar, principalment en el sector industrial amb un nou Green New Deal.
Visualitza la sessió aquí
7ª sessió del webminari “The Left Reflects on the Global Pandemic”: Entrevista a Gayatri C. Spivak
7 de maig de 2020 a les 19h
Amb la participació de:
Gayatri Chakravorty Spivak: Erudita indi, crítica literària i professora titular de la Universitat de Columbia. Activista per a l’educació rural i als moviments socials feministes i ecològics des de 1986 a la Índia. Els seus escrits crítics: In Other Worlds: Essays in Cultural Politics (1987), The Post-Colonial Critic (1990), Thinking Academic Freedom in Gendered Post-Coloniality (1992), Outside in the Teaching Machine (1993), A Critique of Postcolonial Reason (1999), Death of a Discipline (2003), Other Asias (2005), and Readings (2014). Spivak va rebre el Padma Bhushan, un dels màxims honors de l’Índia, el 2013.- Monika Mokre: politòleg i activista en els camps de la migració, l’asil i l’empresonament. És investigadora de l’Acadèmia de Ciències austríaca des de 1991. Des del 2009 és investigadora sènior a l’Institut d’Estudis de la Cultura i la Història del Teatre. Ensenya a diverses universitats, p. a l’Institut de Gestió Cultural i Estudis Culturals de la Universitat de Música i Arts Escèniques i a la Webster University Viena. És la presidenta d’eipcp, Institut Europeu de Polítiques Culturals Progressives, a més de membre de diversos comitès i taules assessores en matèria cultural i educativa.
La sessió comença analitzant i fent repàs d’exemples que il·lustren com s’estigmatitza a les minories ètniques i es parla, entre d’altres de la situació de la comunitat rohingya i com el sistema capitalista i el pensament petit burgès afecta i estigmatitza aquests col·lectius.
En una segona part s’analitza l’impacte de la pandèmia en la consciencia de classe i especialment a l’Índia. La crisis sanitària i el seu impacte no es pot analitzar de la mateixa manera als Estats Units (on viu la ponent) o Europa i a l’Índia. La idea de ciutadania, la relació amb el món laboral i la defensa dels drets socials son viscuts, analitzats i defensats de manera diferent a l’Índia. Crear consciencia de classe social és molt més complex, els treballadors pateixen de manera més insidiosa els efectes de la racialització que no pas altres preocupacions que es consideren centrals als països industrialitzats. La digitalització i el món digital té un poder molt fort actualment però no es manifesta de la mateixa manera a tot arreu. No es pot idealitzar la capacitat de influencia d’aquesta eina ja que no es un mitjà repartit de manera homogènia al món.
El principi del pensament d’esquerres de redistribució hauria de ser una tasca transnacional. S’hauria de conscienciar al dirigents dels diferents països que la col·laboració internacional no es pot reduir a la solidaritat momentània en moments d’urgència. Hem d’aprofitar els moments que vivim per crear estratègies, fomentar reflexió col·lectiva i pensar en les necessitats de les minories.
No s’ha publicat encara la filmació d’aquesta sessió, però la podreu trobar en el canal de YouTube de Transform!
Webminari extra organitzat per Transform! en col·laboració amb Espaces Marx: Característiques clau de la reconfiguració ideològica i electoral en l’àmbit polític europeu
8 de maig de 2020 a les 14h
Amb la participació de:
- Angelina Giannopoulou: Politòloga resident a Atenes i facilitadora del grup de treball sobre Perspectives estratègiques de l’esquerra radical i la integració europea a Transfrom! Europe
- Antoine De Cabanes: Espaces Marx
- Pablo Livigni: Espaces Marx
Arran de les eleccions europees del 2019, un consorci de socis entre ells Transform! Europe, Espaces Marx, Rosa Luxemburg Stiftung, La FEC i l’Institut Nicos Poulantzas van realitzar una enquesta electoral a quatre països europeus: França, Alemanya, Espanya i Grècia.
L’enquesta es va centrar específicament en els vincles entre les transformacions del mercat de treball i la reconfiguració electoral, amb una atenció especial a les diferents experiències de mercantilització de la mà d’obra. En aquest seminari, pretenem presentar els resultats de l’exploració preliminar de dades i fer un debat analític d’aquests resultats.
Es va remarcar especialment la dificultat generalitzada als països membres de la Unió Europea, de crear un discurs que interpel·li a les classes més fragilitzades i afectades per la crisis sanitària i econòmica actual però també sistemàticament pel sistema capitalista i les polítiques neoliberals. Hi ha una tendència a prendre mesures per ajudar a la “classe mitjana”, evitant parlar de classe obrera i utilitzant un vocabulari suavitzat amb objectius invisibilitzadors de la perspectiva de classe.
La sessió es va fer amb l’assistència de les membres i observadors de la xarxa de Transform! Europe que així ho van demanar.
No s’ha publicat la filmació d’aquesta sessió.
Sessió del webminari organitzat per Transform! Europe “Organizing Systemic Change in Times of the Pandemic
8 de maig de 2020 a les 18h30
Amb la participació de:
Haris Golemis: economista grec i assessor científic i estratègic de la Junta de Transform! Europe.- Κaterina Anastasiou: Facilitadora de projectes de Transform! Europe
- Christophe Aguiton: membre d’Attac, França
- Pablo Solón: membre de Alternativas sistemicas, Bolívia
- Moema Miranda: membre de Diàleg Global, Brasil.
- Raffaela Bolini: membre de Diàleg Global, Itàlia.
- Walter Baier: economista i coordinador de Transform! Europe, Àustria.
La pandèmia de Covid19 té el món en picat i sembla ineludible una crisi econòmica i social sense precedents amb impacte global. Des de la política d’austeritat i les desigualtats mundials fins al capitalisme extractivista i la destrucció ambiental, des dels règims de fronteres racistes fins als estats d’emergència i militarització estesa, la pandèmia fa més visible tot allò que encara està malament amb el capitalisme global. La dimensió transnacional d’aquests temes fa que el diàleg, la reflexió i l’organització mundials entre moviments socials, activistes i l’esquerra tornin a ser imperatius.
El 30 d’abril es va presentar la nova iniciativa anomenada “Diàleg Global per al Canvi Sistèmic” amb l’objectiu de co-facilitar i donar suport a aquest procés, creant vincles més forts entre grups activistes, organitzacions de la societat cívica i moviments socials i amb una gamma més àmplia. d’activistes i organitzacions d’Àfrica, Àsia, Sud i Amèrica del Nord i del Nord i Europa junts per dialogar sobre estratègies que ajudin a afrontar col·lectivament els nous reptes.
L’objectiu d’aquesta sessió va ser parlar sobre les perspectives de -dret i diàleg transnacional sobre el canvi sistèmic i els reptes futurs dels moviments globals i els seus processos. Gairebé vint anys des del I Fòrum Social Mundial de Porto Allegre, pensem en les lliçons apreses i com ens adaptem a les noves condicionalitats d’avui. Com podem facilitar la convergència global, no només per afrontar els propers reptes, sinó també per imaginar col·lectivament un futur diferent.
1ª sessió del webminari organitzat per Tansform! Europe “Meeting the Left”: Entrevista a Catarina Martins
11 de maig de 2020 a las 18h
Amb la participació de: 
- Catarina Martins: Lingüista que va començar a implicar-se en la vida i els moviments culturals, com actriu, cofundadora i líder de companyies de teatre, així com associacions professionals. El 2009 Catarina Martins va ser elegida per primera vegada parlamentària de Bloco i el 2012 es converteix en coordinadora de Bloco de Esquerda. Durant el lideratge de Catarina Martins, Bloco d’Esquerda ha augmentat la seva representació parlamentària i la seva rellevància política. Des del 2015, Bloco d’Esquerda ha passat d’un jove i petit partit fundat el 1999 fins a convertir-se en la tercera força política a Portugal i un dels principals temes de l’esquerra socialista europea.
- Hugo Monteiro: investigador i professor de filosofia amb seu a Porto, Portugal. És membre de la junta de Transform! Europa i de la cooperativa CULTRA.
L’entrevista es va realitzar en portugués, però es va organitzar una traducció simultània a l’anglès.
A partir de l’11 de maig, Transform!Europe acull una sèrie d’entrevistes web amb personalitats importants de partits de l’esquerra europea. La primera entrevistada va ser a Catarina Martins, coordinadora nacional del bloc esquerre de Portugal.
L’entrevista es va organitzar en dos parts, la primera va ser una entrevista inicial, i la segona va donar la oportunitat al públic de fer preguntes.
L’objectiu principal de la discussió va ser analitzar l’impacte de la pandèmia en la vida econòmica, social, política i cultural del país.
És evident que el fracàs de la UE per abordar la crisi sanitària i proporcionar suport als estats més afectats ha canviat la manera de percebre la Unió a algunes parts d’Europa.
En aquesta primera sessió del webminari “Meeting the Left” s’analitza la situació de Portugal.
La crisis iniciada per la pandèmia del Covid-19 ha portat una greu crisi econòmica al país i aquesta a agreujat les desigualtats socials, posant a moltes famílies en dificultats econòmiques al trobar-se en una situació laboral parada, mancança de recursos econòmiques i impossibilitat de pagar els seus habitatges. A Portugal, la sanitat, tot i haver patit moltes retallades i tenir mancances de finançament, és universal i tothom té accés al serveis mèdics. S’ha creat un subsidi de risc per ajudar a les famílies i com al personal de primeria línia que necessita ajuda per la cura de les persones al seu càrrec.
El teletreball no ha sigut sempre possible d’implementar en aquesta situació d’urgència. No va haver un temps de preparació d’aquesta nova realitat i per tant moltes persones i empreses no es van poder preparar per organitzar la feina des de casa. Aproximadament 1 milió de treballadors portuguesos han perdut part dels seus ingressos i això s’agreuja en el cas de les feines informals o els treballadors en situació irregular.
Com una forma de supervisar la situació dels treballadors precaris en temps de pandèmia, Bloco ha llançat una plataforma en línia per reportar acomiadaments, abusos laborals i la manca de condicions laborals de seguretat i higiene. En només un mes es van registrar queixes sobre 100,000 treballadors. Aquesta plataforma té un doble propòsit: d’una banda, controla la realitat concreta d’aquests treballadors, permet elaborar propostes de polítiques que satisfacin les seves necessitats i, d’altra banda, crea una xarxa de suport i coneixement entre els treballadors, en Un context on la intervenció dels sindicats no és prou forta.
Aquesta situació suposa un desafiament però també dona la oportunitat de replantejar com volem viure, tant pel que fa al model econòmic com pel que fa al medi ambient. En aquest sentit, els i les alcaldesses tenen un gran paper a jugar.
Una cosa esta clara, les empreses no podran fer front a les despeses necessàries per recuperar l’economia, per tant els estats i el poders públics han d’agafar protagonisme i liderar la sortida de la crisis. Es important que quan s’injecti diners públics a empreses privades, aquestes s’han de nacionalitzar. No es pot deixar més que els diners públic el moguin interessos privats.
Més info: https://www.transform-network.net/blog/article/transform-europe-meeting-the-left/
Publicació d’un resum de la intervenció aquí
Visualitza la sessió aquí
2ª sessió del webminari organitzat per Tansform! Europe “Meeting the Left”: Entrevista Katja Kipping
13 de maig de 2020 a les 18h
Amb la participació de:
- Katja Kipping: copresidenta del partit d’esquerres alemany, Die LINKE, al costat de Bernd Riexinger. Pertany al Parlament alemany, el Bundestag, des del 2005. El 2003, havia estat elegida presidenta del PDS (Partit del Socialisme Democràtic) el partit predecessor del partit d’esquerra d’avui. Die LINKE es va fundar el 2007 com a resultat de la fusió del PDS i la Justícia Laboral i Social – L’alternativa electoral (WASG). El partit està representat en deu dels setze legislatures d’Alemanya, inclosos els cinc estats de l’est. Actualment, el partit participa en governs dels estats de Berlín i de Bremen, on és soci jove en una coalició de tres partits amb el Partit Socialdemòcrata (SPD) i els Verds, així com a Turingia, on dirigeix una coalició. amb l’SPD i els Verds, encapçalats pel ministre president Bodo Ramelow.
A partir de l’11 de maig, Transform! Europe acull una sèrie d’entrevistes web amb personalitats importants de partits de l’esquerra europea. La segona entrevista ha sigut a Katja Kipping, copresidenta del partit d’esquerra alemanya Die LINKE.
El coronavirus ha arribat a la UE sense preparar-se, però de maneres diferents i amb efectes diferents segons els països. Els efectes més tràgics han estat als països en què els sistemes de salut i sistemes socials han estat emaciats per dècades de polítiques d’austeritat. Així, la pandèmia ha augmentat les desigualtats no només dins dels estats, sinó també entre els estats membres de la UE. Això presenta un repte als partits de l’esquerra radical i demana un reexamen de les seves estratègies.
S’analitza com pot l’esquerra afrontar la crisi econòmica i social i la recessió fomentant la connexió dels partits d’esquerres i les seves estratègies nacionals als problemes globals, en particular l’afluència de refugiats i les respostes que requereix la urgència de la crisi ambiental mundial.
A Alemanya la crisis causada pel Coronavirus ha sigut important, però aquesta afecta més a les persones en situació de vulnerabilitat prèvia. Les dificultats econòmiques d’aquests col·lectius són més que evidents i necessiten una actuació immediata.
La canalla ha sigut víctima també de la crisis encara que no sigui en termes econòmics, que també, però el tancament de les escoles ha tret als mes joves de la seva rutina, troben a faltar els seus companys i companyes i els professors i professores.
Die Linke està molt a favor dels coronabons com a forma de solidaritat necessària per al països més afectats per la pandèmia.
Més info: https://www.transform-network.net/blog/article/transform-europe-meeting-the-left/
Publicació d’un resum de la intervenció aquí
Visualitza la sessió aquí
Webminari organitzat per Tansform! Europe, Sea Rescue in the Mediterranean in Times of the Pandemic
18 de maig de 2020 a les 17h30
Amb la participació de:
Simeon Leisch: de la línia d’emergència Watch The Med – Alarmphone.- Lucia Gennari:de la missió de rescat marítim cívic Mediterranea Saving Humans.
- Cédric Fettouche:d’ull de mar.
- Ines Mahmoud:RLS North Africa.
- Katerina Anastasiou:Transform! europe.
En aquesta sessió extraordinària dels cicles de webminaris es va parlar de la crítica situació dels rescats a la Mediterrània. L’acte va ser moderat per Ines Mahmoud (RLS North Africa) i Katerina Anastasiou (transforma! Europe) i els activistes convidats van fer una primera part de presentació de la situació dels rescat a les seves zones d’actuació. Tots van coincidir en el fet de que si abans de la crisis del COVID-19, la situació era dolenta, amb la pandèmia les coses han empitjorat.
A la Mediterrània central, s’està creant activament una bretxa de rescat perillosa. Un dels majors reptes a enfrontar durant la crisi de Covid-19 és la retirada sistemàtica de les autoritats europees d’aquesta àrea. El resultat d’això és que els països europeus que ja abans no respectaven les seves obligacions legals de salvament dins de les zones europees de Recerca i Rescat (SAR) inclouen en els seves pràctiques l’empenta de vaixells per fer-los tornar al nord d’Àfrica, on especialment a Líbia, els migrants pateixen unes condicions d’”acollida” que no respecten els drets humans i que organitzacions internacionals com Human Rights Watch i l’ACNUR han denunciat públicament.
En una segona part, i contestant a les preguntes de les persones assistents, es va obrir el debat entre els amb activistes sobre les seves experiències en els seus espais d’acció i moviments per la salvaguarda d eles persones migrades i els seus drets. Es va parlar sobre les dificultats a les que s’enfronten les missions de recerca i rescat al Mediterrani, a què s’enfronten els migrants retrets cap a les ribes nord-africanes i què passa amb els cossos dels que han perdut la vida en l’intent altament arriscat de creuar el Mediterrani.
Partint de les terribles imatges que circulen per les xarxes i els mitjans de comunicació com la del Aylan Kurdi, es fa menció de la particular situació dels infants que s’han trobat en aquesta situació i com les violacions dels seu drets humans posen de manifest els abusos dels Estats Europeu, sense arribar, no obstant a canviar aquestes situacions i assumir responsabilitats.
Parlar del que està passant al Mediterrani, i anar creant consciencia col·lectiva entre la gent del nostre voltant pot fer canviar les coses. L’objectiu no és de canviar la mentalitat de les persones racistes, ja que aquestes no escolten, però persona a persona si podrem anar fent pressió sobre els governs de la Mediterrània. Es va fer menció de les ciutats i municipis solidaris i com aquesta iniciativa pot ser motor de canvi per assegurar els drets humans i el salvament marítim.
Com a conclusió es va ressaltar que l’arrel el problema no ve de les migracions, sinó de la pobresa que es pateixen certes zones del món, de les persecucions ideològiques i de la manca de solidaritat real i consciencia col·lectiva. Si lluitéssim per un món mes just i equitatiu, aquestes persones que posen en risc les seves vides al mediterrani no es trobarien en les situacions extremes en les que es veuen forçats a viure. Tots i totes tenim la nostra part de responsabilitat i capacitat de canvi d’aquesta situació.
Més info: aquí
Visualitza la sessió: aquí
1ª sessió del webminari sobre béns comuns per comprendre la crisi de la pandèmia: El sistema de salut com a bé comú i la lluita contra els grans grups farmacèutics del món
19 de maig de 2020 a les 15h 
Amb la participació de:
- Dinesh Abrol:professor que continua exercint des del 1988 com a convocant del Grup de treball nacional sobre les lleis de patents, una plataforma de la societat civil que va tenir un paper central en el desenvolupament de la llei de patents post-TRIPS, a l’Índia. Ha ocupat càrrecs de xef científic CSIR-NISTADS (Institut Nacional d’Estudis de la Ciència, la Tecnologia i el Desenvolupament (NISTADS)), constituent del Consell d’Investigacions Científiques i Industrials, primer consell nacional de recerca, professor de l’Institut d’Estudis en Desenvolupament Industrial del Centre. for Studies in Science Policy (CSSP), Jawaharlal Nehru University, Delhi, membre del Comitè de Llicències de Patents i Obligatoris i del Consell Sectorial d’Innovació del Ministeri de Salut i Benestar Familiar (MOH & FW), que porta al seu darrere quaranta anys d’experiència en investigació, consultoria i consultoria assessorament en les àrees de Política de sistemes d’innovació, ciència, tecnologia i societat i S&T.
- Vittorio Agnoletto:doctor especialitzat en medicina del treball, ensenya “Polítiques de globalització i salut” a la Universitat de Milà, treballa com a metge laboral en comissions de discapacitat, col·labora amb l’Associació Italiana Libera en el sector internacional. Membre del Consell Internacional del Fòrum Social Mundial, va ser portaveu del GSF durant el G8 de 2001 a Gènova. Transmet “37 i 2” el dret a la salut a Ràdio Popolare. És un ex-parlamentari europeu, fundador de la Lliga italiana per a la lluita contra el SIDA (LILA) i membre de la Comissió Nacional de la SIDA. És autor de diversos assajos i nombroses publicacions científiques nacionals i internacionals.
- Armando De Negri Filho: epidemiòleg i coordinador del Comitè Executiu del Fòrum Social Mundial sobre Salut i Seguretat Social, Brasil.
A més de ser membre del grup d’assessorament, Armando De Negri Filho col·labora amb UNRISD per al projecte Cap a la Seguretat Social Universal a les economies emergents. És epidemiòleg i coordinador del comitè executiu del Fòrum Social Mundial sobre Salut i Seguretat Social. Va parlar a la taula de debat UNRISD-FORUM ASIA, al setembre del 2012, sobre el paper de la seguretat social en la promoció dels drets humans.
- Francine Mestrum: doctora en ciències socials. La seva recerca tracta del desenvolupament social, la pobresa, la desigualtat, la globalització i les relacions de gènere. És coordinadora de Justícia Social Global i representa el CETRI (Centre Tricontinental) al Consell Internacional del Fòrum Social Mundial. Ara col·labora amb l’AEPF (Asian European People Forum) en l’enfortiment de les relacions entre civils en l’enfortiment de les relacions entre les organitzacions de la societat civil dels dos continents.
- Roberto Morea: Facilitador de Transform! Europe.
El punt de vista dels béns comuns és un punt de vista especialment útil i rendible per entendre la crisi de la pandèmia, tant en la salut com en l’aspecte econòmic i social.
Aquest és molt important a l’hora de definir les respostes per sortir d’aquesta crisi, identificant les formes d’un nou model econòmic i social.
Una altra dimensió que vol centrar aquesta trobada és la dimensió de la crisi del globalisme que destaca la pandèmia. L’únic antídot al nacionalisme xenòfob i reaccionari que es podria promoure aquesta crisi a cada país, és una resposta internacional de solidaritat i satisfacció de les necessitats i interessos de les persones a costa dels interessos de les multinacionals i de les finances, reforçant la participació democràtica i ” fent servir “l’experiència solidària que hem vist durant la crisi.
Després de dècades de dir que no hi ha alternativa i negar l’interès col·lectiu, la pandèmia ens ofereix l’oportunitat de qüestionar aquest mantra i imposar opcions polítiques en favor del benestar dels ciutadans i les comunitats.
Necessitem organitzar una campanya internacional real per crear acords per frenar els interessos dels grans grups de la industria farmacèutica, que volen fer negoci amb una futura vacuna contra el COVID-19. No podem tornar a deixar en mans dels interessos privats els interessos globals i els drets humans de totes les persones.
És el moment potser d’organitzar un segon Fòrum Social de la Salud. La solució a la crisis sanitària ha de ser col·lectiva a nivell planetari.
Més info: aquí
Visualitza la sessió: aquí
3ª sessió del webminari organitzat per Tansform! Europe “Meeting the Left”: Entrevista a Heinz Bierbaum
19 de maig de 2020 a les 18h
Amb la participació de:
- Heinz Bierbaum: actual president del Partit d’Esquerra Europea (EL). És vicepresident del partit d’esquerra alemanya Die LINKE. Nascut a Baden-Wuerttemberg, Bierbaum va estudiar a Friburg i Berlín i es va graduar com a sociòleg. El 1977 es va doctorar en economia i ciències socials. Del 1996 al 2009, va impartir professió d’administració empresarial a la Universitat de Ciències Aplicades de Saarland.
- Walter Baier: economista i coordinador polític de transformació! Europe
En una reunió recent del secretariat del partit, Bierbaum va presentar un document titulat “La crisi de la Corona i les conseqüències de la política europea” en el qual explica les propostes per a una sortida democràtica, social i ecològica de la crisi actual.
Vivim moments complicats, actualment no és el moment de la Unió Europea sinó dels Estats i dels seu parlaments. Hi ha diferencies en el sistemes sanitaris dels membres de la unió però a tot arreu, les retallades dels últims anys han sigut nefastes a tot arreu.
Després de la pandèmia és difícil determinar que passarà, el futur és incert. De moment s’han suspès les polítiques d’austeritat, però no sabem si seguirà així un cop passi la pandèmia. Hi ha la possibilitat que es torni a el neoliberalisme i polítiques d’austeritat anterior. No obstant això, l’opinió pública ha canviat i si aquesta s’organitza, el resultat podria ser diferent. Però hi ha un perill real de pujada dels sistemes autoritaris i trobar molts focus de pobresa extrema a Europa. Hem de treballar perquè això no passi.
La manca de cooperació europea fomenta les desigualtat entre els Estats i agreuja la crisis que ja patia la Unió Europea abans de la crisis sanitària. S’han de crear discursos amb propostes reals tant des del punt de vista social com des del punt de vista ecològic. Aquest és la gran tasca i real repte que tenim per aconseguir un canvis real i radical.
Fins ara, l’European Left era una eina de coordinació de partits europeus d’esquerres, però no hauríem d’oblidar que aquest és un partit en si mateix i ha de construir el seu discurs. El desenvolupament de l’estratègia Europea no està sempre molt desenvolupada en els partits nacionals per tant s’ha de fer en aquest espai de l’European Left.
Més info: aquí
Visualitza la sessió: aquí
4ª sessió del webminari organitzat per Tansform! Europe “Meeting the Left”: Entrevista a Arnaldo Otegi
21 de maig de 2020 a les 18h
Amb la participació de:
- Arnaldo Otegi:coordinador general de l’ampli partit basc EH Bildu que uneix l’independentisme i el sobiranisme de l’esquerra al país basc. És llicenciat en filosofia i literatura. Otegi es va implicar en la lluita pels drets democràtics i la independència basca ja sota la dictadura franquista. Va ser obligat a exiliar-se a França, cosa que el va lliurar a les autoritats de l’estat espanyol que l’empresonaren i el torturen. Otegi que va passar 11 anys de la seva vida a la presó es va convertir en el principal negociador per a una solució pacífica i democràtica del conflicte. Euskal Herria (EH) Bildu és la coalició progressista del País Basc. És la força municipalista més gran del País Basc, amb més de 1.300 regidors locals i 123 alcaldes, segona força al parlament de l’Autonomisme Basc amb 18 de 75 diputats i 7 de cada 50 diputats al Parlament de Navarra. A més, EH Bildu compta amb 5 membres al congrés espanyol i 2 al senat espanyol.
- Elena Beloki:antropòloga, periodista i experta en relacions internacionals. És directora del Departament Internacional de la Fundació Iratzar i membre del Consell Nacional de Sortu (Sortu és un dels partits fundadors de EH Bildu).
- Walter Baier: economista i coordinador polític de transformació! Europe
Sense tenir grans expectatives, EH Bildu va permetre, mitjançant l’abstenció en el vot de confiança, la formació del govern de Pedro Sánchez el gener d’aquest any, va explicar Otegi. EH Bildu va decidir fer aquest pas per quatre motius principals: facilitar la cerca de solucions democràtiques dels problemes nacionals-estructurals de l’estat espanyol, defensar els drets dels treballadors, frenar el neoliberalisme i promoure la pau i la convivència. “El govern ha de decidir ara què vol. EH Bildu no es conformarà amb els canvis estètics.”
En referència a la resposta de la Unió Europea a la crisi del COVID-19, Otegi va dir que la crisi ha revelat el seu fracàs: “La resposta de la UE ha estat vergonyosa. No va poder donar una resposta col·lectiva.” I va afegir que no hi havia cap projecte comú a la UE més enllà dels objectius econòmic-financers. Per això, necessitem una altra Europa.
Es va subratllar que la crisi ofereix l’oportunitat de reprendre les batalles ideològiques que pensàvem perdudes. Però ara la gent necessita respostes. La sensibilitat de la situació ens exigeix a la gent d’esquerres que prenguem posicions clares sense esperar avantatges electorals a curt termini.
Aquesta crisi ha generat una gran incertesa i ens correspon proporcionar certesa. Hem de respondre a aquests sentiments d’incertesa de la gent i, “donar un ordre alternatiu: alternativa, però també ordre”, va recalcar.
Es va emfatitzar molt en que hem de poder unir-nos. S’estan sorgint diverses iniciatives d’esquerres, però en lloc d’entrar en un llarg debat, l’esquerra més aviat ha d’acordar i actuar en una agenda mínima amb actors socials i sindicats. Compartint espais i consensuant un programa bàsic:
“Quin seria el programa revolucionari mínim actualment? Redistribució de la riquesa, autodeterminació dels pobles, una agenda feminista, una acció conjunta contra el canvi climàtic, resistència decisiva contra l’autoritarisme, actitud favorable a la pau, llançament d’un projecte polític-econòmic cívic i antioligàrquic.”
Més info: aquí
Visualitza la sessió aquí:
– Euskera: https://www.youtube.com/watch?v=blPX2O30TzI
– Anglès: https://www.youtube.com/watch?v=byMUG0LehF0
2ª sessió del webminari sobre béns comuns per comprendre la crisi de la pandèmia: El sistema de salut com a bé comú i la lluita contra els grans productes farmacèutics, amb especial atenció a Europa
25 de maig de 2020 a les 15h
Amb la participació de:
- Marisa Matias:diputada al Parlament Europeu, GUE / NGL
- Nicoletta Dentico:I.D., Geneva Global Health Hub
- Sangeeta Shashikant:ThirdWorldnetwork, expert en Big Pharma, Londres
- Roberto Morea: Facilitador de Transform! Europe.
- Birgit Daiber:Transform! Europe.
Tota conquesta social és el resultat de la mobilització i la lluita, la concepció dels béns comuns ha de ser capaç d’incloure i promoure aquest aspecte per tal d’avançar el canvi en el paradigma econòmic actual.
El primer element que sembla ara decisiu és, sens dubte, el sistema sanitari. El paper del sector públic en l’abordatge de la crisi és indiscutible i tant l’opinió pública general com les pròpies elits econòmiques i polítiques semblen haver-ho entès. Però és bàsic que aquest es faci mitjançant el control democràtic de la salut com a bé comú. La crisi ha demostrat que la lògica de mercat i les privatitzacions en aquest àmbit han sigut un desastre així com les dècades de retallades en la despesa sanitària.
És molt important no oblidar que si no es protegeixen els béns comuns i es fan polítiques socials, la gent es mort i no hi ha res més important que protegir la vida.
En aquesta segona sessió el debat es centra més en la situació Europea i com des de la solidaritat entre els Estats es pot treballar conjuntament per protegir la vida i posar a les persones al centre i deixar d’obeir als interessos del lliure mercat i dels grans capitalistes com la industria farmacèutica.
Es dedica tota una línia de discussió a l’explicació de les possibilitats de registre de la propietat industrial i intel·lectual. Es parla de les possibilitats de gestió dels resultats de les investigacions científiques i de com les futures cures i vacunes contra el COVID-19 poden ser tractades a nivell legal i la situació dels monopolis del sector de la indústria farmacèutica. En aquest sentit es fa menció de la importància de finançar les investigacions científiques des de l’àmbit públic tot i sabent que els interessos i les empreses privades no desapareixeran, però el que s’ha d’aconseguir es que si aquestes volen jugar un paper en aquest àmbit ho han de fer tenint en compte l’interès general i les regles fixades pels poder públics.
La situació d’emergència en la que ens ha posat la crisi del COVID-19 ha permès a la ciutadania d’entendre la necessitat de gestió supra-nacional de certs temes com ara la defensa de la salut. Potser en aquest context es podrà ara treballar sobre una lluita col·lectiva en aquest àmbit, i perquè no també en l’àmbit mediambiental…
Més info: aquí
Visualitza la sessió: aquí
5ª sessió del webminari organitzat per Tansform! Europe “Meeting the Left”: Entrevista a Manon Aubry
29 de maig de 2020 a les 18h
Amb la participació de:
- Manon Aubry: juntament amb Martin Schirdewan, Manon Aubry (França Insoumise, França) és el copresident del grup GUE / NGL. Des del maig del 2019, és diputada al Parlament Europeu i la persona més jove que sempre ha estat la co-líder d’un grup polític al PE. Abans de ser elegit diputat europeu, Aubry va treballar com a portaveu d’Oxfam. És llicenciada en assumptes internacionals i drets humans (Institut d’Estudis Polítics de París).
- Danai Koltsida: advocada i politòloga grega. Koltsida és actualment la directora de l’Institut Nicos Poulantzas i membre de la junta de transform! Europa Els seus interessos científics inclouen el comportament electoral, la representació política i el personal polític, els sistemes electorals, el govern local i regional i la història constitucional i política. És membre de SYRIZA.
- Walter Baier: economista austríac i antic president nacional del Partit Comunista d’Àustria (KPÖ). Va ser redactor del setmanari austríac Volksstimme i des del 2007 és el coordinador polític de transformacions! Europa
L’objectiu principal de totes les discussions d’aquest línia de webminaris és l’anàlisi de l’impacte de la pandèmia en la vida econòmica, social, política i cultural de determinats països. Hem vist que el fracàs de la UE d’abordar la crisi sanitària i proporcionar suport als estats més afectats ha canviat la manera de percebre la Unió a algunes parts d’Europa. Fins a quin punt i amb quines conseqüències s’aplica això als països que representen els nostres entrevistats? Com pot l’esquerra afrontar la crisi econòmica i social i la recessió que és molt probable que s’acabi? Com connecten els partits d’esquerres les seves estratègies nacionals als problemes globals, en particular l’afluència de refugiats i les respostes que requereix la urgència de la crisi ambiental mundial.
La unió Europea és sinònim d’austeritat i retallades pressupostaries del governs nacionals, tenint en compte, és molt difícil votar a favor de la Unió Europea. La France Insoumise treballa amb aquest idea i fa una oposició constructiva per revertir aquest tipus de dinàmiques.
Hi ha moltísimes connexions entre la crisi sanitària i la crisi mediambiental. La pitjor solució del que estem vivint seria repetir el mateixos errors comesos en el passat. Tots els diners injectats a la economia en el context de pandèmia haurien de respectar el medi ambient, haurien e ser “verds”.
Una unió Europea hauria e jugar un paper important en la coordinació de la solidaritat i les produccions nacionals necessàries per fer front a la pandèmia entre els països membres.
Més info: aquí
Visualitza la sessió: aquí
6ª sessió del webminari organitzat per Tansform! Europe “Meeting the Left”: Entrevista a Clémentine Autain
03 de juny de 2020 a les 18h
Amb la participació de:
- Clémentine Autain: Política i periodista francèsa. És membre d’Ensemble, una organització política fundada el 2013 i antiga components del Front de Gauche. El juny de 2017, va ser elegida membre de l’Assemblea Nacional per a La France Insoumise. És directora editorial de la revista Regards.fr i co-secretària de la Fondation Copernic.
- Tatiana Moutinho: facilitadora de Transform! Europe al programa “Estratègies de cooperació per a Europa meridional” basada a Porto i presidenta de Cultra – Cooperativa Cultures de Treball i Socialisme (Portugal).
- Walter Baier: economista austríac i antic president nacional del Partit Comunista d’Àustria (KPÖ). Va ser redactor del setmanari austríac Volksstimme i des del 2007 és el coordinador polític de transformacions! Europa
El Big Bang a França es va crear amb l’esperit de crear un moviment que superés l’acceptació del govern actual com a mínim la meva cara a l’extrema dreta. Defensem aquesta idea amb diverses forces polítiques entre d’altres els Verds, el Partit Socialista, diferents moviments comunistes i actualment estem preparant un manifest sobre aquest tema.
Hem de reintentar la socialdemocràcia fallida. Per això és imprescindible obrir un diàleg amb tota l’esquerra per crear una força prou forta com per canviar el sistema tecnocràtic i canviar el sistema. Hem d’atacar els poders de les finances i els lobbies, així com lluitar contra el consum excessiu i la llei del mercat, tant a nivell nacional com a Europa. Cal fomentar la cooperació en lloc de pensar a curt termini i anar contra tots.
Els moviments socials han estat confinats durant molt de temps a causa del COVID-19, però la gent comença a organitzar-se de nou, hi ha moltes manifestacions previstes per contestar la violència de la policia, de la gent, fins i tot confinada destaquen el que consideren important amb les demostracions de suport a les instal·lacions sanitàries cada vespre a les 20h.
És clar que els reptes polítics als quals ens enfrontem no es poden resoldre a nivell nacional, ni tan sols a escala europea, ja és hora de crear una nova internacional social i ecologista i que aquesta agafi força.
La Unió Europea fins ara no ha donat resposta. La Unió Europea està obcecada en un marc de pensament basat en les meritocràcies ofegadores, de la prevalença de la lògica del lliure mercat i l’austeritat que impedeix respondre a les necessitats actuals.
La crisi de la pandèmia ha posat de manifest les desigualtats entre homes i dones. El lloc de la dona es va concentrar en les activitats d’auxiliars d’infermeria, caixers en supermercats i atenció domiciliària, mentre que en els grans debats televisats i després del discurs presidencial de “no som guerra” teníem dret al paper protagonista masculí que posa de manifest la necessitat de treball en aquest àmbit.
Més info: aquí
Visualitza la sessió aquí:
En francès: https://www.youtube.com/watch?v=QQXRwW51kEQ
En anglès: https://www.youtube.com/watch?v=C7oalzACfxQ
2ª sessió del webminari sobre béns comuns per comprendre la crisi de la pandèmia: Béns comuns vs. “Normalitat”. Capitalisme global, cadenes de matèries primeres i migració després de Covid-19
08 de juny de 2020 a les 15h
Amb la participació de:
- Dario Azzellini: activista i academic visitant del programa d’estudis acadèmics llatinoamericans a la Universitat Cornell, Ítaca (Estats Units). Ha publicat més de 20 llibres, nombrosos altres escrits i 11 pel·lícules documentals en les àrees d’estudis crítics laborals i el canvi social global amb un focus especial a Amèrica Llatina i Europa.
- Raul Delgado:de la Xarxa internacional sobre migracions i desenvolupament, codirector de la xarxa d’estudis crítics de desenvolupament i professor i director del programa de doctorat en estudis de desenvolupament de la Universitat Autònoma de Zacatecas. Càtedra UNESCO sobre Migracions, Desenvolupament i Drets Humans.
- Sweta Tambe:fundadora de l’associació Hàbitat i Benestar Social, una organització que defensa les ciutats inclusives. Ha estat treballant al sector del desenvolupament des de fa gairebé dues dècades i té experiència en treballar en temes de pobresa urbana, mitjans de vida informals i habitatge. Tambe ha seguit específicament l’empenta cap al desenvolupament urbà mitjançant els esquemes de missions de JNNURM (Missió Nacional de Renovació Urbana de Jawaharlal Nehru) i recentment de les Ciutats Intel·ligents. Propugna la reserva d’espais de subsistència en la reurbanització d’habitatges LIG (Grup de renda inferior) i EWS (Secció econòmicament més dèbil) i subministrament d’instal·lacions bàsiques en allotjament de barriatures com a mitjà per a un habitatge adequat i sostenible per als pobres de la ciutat.
- Roberto Morea: Facilitador de Transform! Europe.
La pandèmia ha deixat a Mèxic una situació d’incertesa que s’ha d’aprofitar per transformar el sistema. La situació econòmica del país abans de l’emergència sanitària era ja molt difícil però ara és un desastre.
A l’Índia, com a Mèxic, la situació de la pandèmia a agreujat les fragilitats de l’economia nacional i deixa una situació força angoixant per total la societat.
Quan parlem de normalitat, de tronar a la normalitat, s’entén a la “normalitat capitalista” culpable de la situació actual, de la llei del mercat per sobre de tot.
Per a un país en vies de desenvolupament com l’Índia, el treball informal té un presencia enorme front al treball formal. El treball informal representa un 90% de l’activitat i existeix un gran teixit manufacturer molt precaritzat assumit principalment per les dones. Els contractes de treball com s’entenen a Europa no són la norma i això afecta molt al tipus de polítiques públiques que es poden posar en marxa per ajudar realment a la classe treballadora. Un altre factor important a tenir en compte es el tipus de consum que es fa al país. La reutilització, reparació i reacondicionament dels productes és una pràctica molt més habitual que a altres països. A més el factor de la modernitat s’ha de tenir en compte, en el sentit en que les maquinaries utilitzades en la producció no són les dels últims models sinó que la vida efectiva dels mitjans de producció s’allarguen i per tant afecta també al model de producció i a la necessitat capitalista de modernització constant. Tampoc és el mateix arreu del territori: l’Índia és molt diversa i les situacions en les zones urbanes o les zones del camp són radicalment diferents.
A Mèxic la lluita anticapitalista passa per la lluita contra el sistema imperialista americà. Per fer front a aquesta insistent ingerència és important aplicar el que Marx anomenava la intel·ligència col·lectiva i aquest és un bé comú bàsic per entendre i fer front el que s’està vivint a nivell internacional. És important saber que les bases del capitalisme són la dominació i l’acumulació del capital en poques mans, creant una situació de dependència de la majoria de la població.
Es va parlar de les expectatives del fòrum social internacional que s’havia de celebrar a finals de juny a Barcelona però que s’ha vist ajornat per l’emergència sanitària.
Més info: aquí
Visualitza la sessió aquí: https://www.youtube.com/watch?v=47Epxzkyw8Y
Cada setmana anirem actualitzant aquesta publicació, afegint les sessions que s’hagin fet. Esteu atents!
Consulta el calendari de planificació de sessións de Transform! Europe: AQUÍ