Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  S’ha iniciat el curs polític, que se’ns ve a sobre

S’ha iniciat el curs polític, que se’ns ve a sobre

Joan Josep Nuet, patró de la fundació, diputat la Congrès dels Diiputats i ex- secretari General de Comunistes de Catalunya, ens escriu aquest article sobre les diferents possibilitats del nou curs polític als diferents escencaris que ens toquen directament. 

S’ensuma a l’ambient que el curs polític serà intens i que entrem en un període que mantindrà l’agitació política que ens ha precedit en els anys anteriors. Anem per parts i enfoquem els diferents escenaris;

  1. Madrid. Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) marcaran l’agenda política i amb ells la idea d’esgotar o no la legislatura, estem parlant de dos o tres anys de corda. Sembla que avança la idea de que sigui la majoria de la moció de censura contra Mariano Rajoy i el PP la que determini els comptes, si això fos així, la legislatura s’allargaria per dos anys o més, podria arribar a esgotar-se. Aquesta majoria parla, a part del Govern del PSOE i UP, d’ERC, PNB, EH-Bildu, Més Pais, Compromís, BNG i possiblement de representants de Cantabria, Terueli Canàries. Estaríem parlant d’entre 170 i 180 diputats, una xifra més que suficient.

Les incògnites serien les de JxCat/PDeCat i Cs. Els primers públicament s’han manifestat favorables a la negociació però possiblement es mouran en funció de les perspectives del calendari electoral a Catalunya, pensem que allí la necessitat de gestió pressupostària vers els impactes de la Covid-19 és molt important i aporta realisme per concertar polítiques socials i acords per gestionar les ajudes que arribaran d’Europa.

El cas de Cs és pura supervivència política, negociant els PGE no desapareixen de l’agenda pública i els hi permet trencar una tendència electoral a la baixa, podrien donar suport als pressupostos a canvi d’aspectes secundaris no transcendents que ja s’encarregarien ells de posar-los en valor en la seva campanya electoral, la clau és no desaparèixer, perill molt real.

La possibilitat d’un acord fort entre PSOE i Cs està minvant gràcies a l’actitud ferma d’UP i ERC. UP ha arribat a la conclusió que a ½ termini si creix Cs ells seran substituïts i ERC que una negociació política amb Cs és impossible, encara dretanitzaria i radicalitzaria més al PSOE cap a posicions centralistes i repressives.

Hi ha vent de fons, la crisi de la Covid-19 empeny cap a acords que objectivament aïllen a la dreta, PP i Vox, i Cs ha de triar, sembla que porta mesos analitzant que la foto de Colon de les tres dretes els mata i volen sortir-se’n, també veuen que a Catalunya han esgotat la seva estratègia de confrontació i volen canviar-la, no saben encara com fer-ho i al mateix temps no morir (electoralment) en l’intent. La Crisi de la Covid-19 necessita pressupostos socials i noves mides fiscals i hi ha bases comunes progressistes i sobiranistes per fer-ho a Barcelona, Madrid, València o Bilbao.

També cal moure el conflicte entre l’Estat i Catalunya, ERC segueix mantenint la proposta de la Mesa de Diàleg i Negociació, evidentment ½ PSOE i JxCat la boicotegen però la proposta té recorregut i tothom sap que fora del focus electoralista i partidista és una proposta imprescindible. El PSOE es vol moure front la campanya electoral catalana amb munició pròpia, l’anul·lació del judici a Companys per una Llei de Memòria Democràtica estatal, els possibles indults, especialment el sol·licitat per UGT i CCOO a Dolors Bassa (i acceptat per aquesta) i la tramitació exprés d’una modificació al Codi Penal que modifiqui el tipus penal de sedició que seria aplicable retrospectivament als condemnats provocant així la reducció dràstica de les seves penes i la seva posada en llibertat, una vegada comprovada la bel·ligerància judicial contra el diàleg polític com a solució al conflicte repressiu.

  1. Barcelona. La precampanya electoral i la inhabilitació del President Torra marquen l’agenda. Tindrem eleccions al Parlament de Catalunya a finals d’hivern o inici de primavera, és inevitable ja que el Tribunal Suprem inhabilitarà al President. Això marca el taulell i partiditza electoralment els discursos i l’acció. Sura però a l’ambient un canvi de cicle, l’esgotament del “Procés” tal com l’hem conegut fins al moment i la seva transformació, clarament augmenta (massa de mica en mica al meu gust) l’assumpció de les coses que no van funcionar al setembre i octubre de 2017 per part de l’independentisme i per tant de la seva no repetició, ans el contrari, noves mirades i noves perspectives sense renunciar a la causa sobiranista.

Empeny en aquesta direcció la necessitat d’enfocar una nova legislatura amb mirada social per la crisi de la Covid-19 i desempallegar-se de la “cultura de les retallades”, s’ensuma un canvi de centralitat política a Catalunya i que de forma definitiva (com el Procés ha anat demostrant) siguin les esquerres sobiranistes i no la dreta nacionalista la que ocupi el carril central.

Això permetria un Govern diferent de l’actual, molt diferent, amb diversos actors compromesos des de dins i des de fora però amb un doble compromís, a. Legislatura social i progressista b. Diàleg amb l’Estat per desfer el marc repressiu.

Una part de l’independentisme porta malament aquesta assumpció (lenta) del que veritablement va aconseguir-se l’1 i 3 d’Octubre i el camí que encara queda per recórrer fins a aconseguir l’autodeterminació, això provoca part del debat polític, però la nova tendència inevitablement s’obre camí.

Evidentment el que descric són possibilitats (amb una clara base objectiva per a poder-se realitzar) però caldrà empènyer en aquesta direcció, calen polítiques socials en la gestió i mantenir activada la mobilització popular que les exigeix. Cal diàleg i acords entre Catalunya i l’estat per trencar la via repressiva que van imposar PP i CS, que alimenta Vox i que va acceptar acríticament el PSOE. S’ha de trencar el front PSOE-PP-Cs que va imposar la repressió cap a l’experiència de l’1 d’Octubre a Catalunya i això només és possible amb molta paciència i esdevé imprescindible per aturar les polítiques de retallades que en temps de Covid-19 comportarien multiplicar el patiment de la classe treballadora i els sectors populars com estem veient a la Comunitat de Madrid.

Podríem entrar doncs en una fase que atempera les conseqüències negatives per les condicions de vida de la majoria social treballadora i això permetria recomposar l’esquerra transformadora i lligar-la de forma definitiva a la sobirania dels pobles com les eleccions a Euskadi i Galícia ens han demostrat i com demostraran les eleccions a Catalunya.

Tenim  feina, però quan les esquerres han caminat per un camí planer?, tenim la força de les nostres conviccions i l’esperança de mirar la vida amb ulls realistes.

Deixa un comentari

X