Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  Sobre l’escenari electoral europees 2019 a Espanya

Sobre l’escenari electoral europees 2019 a Espanya

Ramón Luque, Patró de la fundació i responsable de l’Àrea d’Europa d’Esquerra Unida i Alternativa, fa un petit resum sobre el context de les eleccions Europees a Espanya: “parlem d’unes eleccions de fort component polític i on primaran decididament els debats nacionals, deixant en segon lloc (sense deixar de costat) els temes europeus de tan enorme transcendència. I està per veure, en aquest context, quin comportament electoral singular es donarà. No hi ha precedents.”

Serveixin aquestes línies per a un breu encara que clarificador esbós de quin és l’escenari electoral cap a les pròximes eleccions europees a Espanya el proper 26 de maig del 2019.

Convé aclarir d’entrada que, a diferència de la majoria de països de la U.E., les eleccions a Espanya, seran singulars. Efectivament: coincidiran en el mateix dia que les eleccions municipals en totes les ciutats i pobles i, també, les eleccions autonòmiques en 13 de les 17 comunitats autònomes en les que es configura polític-administrativament l’Estat Espanyol. I  a mes s’ha confirmat ja, la convocatòria d’eleccions Generals pel dia 28 d’abril. Fet que coincidint en poc més de un més un allau electorla sesnse precendents a l’Estat Espanyol.

Així que, probablement parlem d’unes eleccions de fort component polític i on primaran decididament els debats nacionals, deixant en segon lloc (sense deixar de costat) els temes europeus de tan enorme transcendència. I està per veure, en aquest context, quin comportament electoral singular es donarà. No hi ha precedents. Tampoc per a les anàlisis demoscòpics…

Quina és la correlació de forces?

Les eleccions del 26 de maig es donaran en un context contradictori de forces. D’una banda els Ajuntaments del canvi, que són fills directes d’aquell moviment del “ocupi les places” de l’15M de 2011 i, amb ells, l’esquerra Unidos Podemos i les seves confluències, pretenen revalidar els èxits que ens van portar a governar Madrid, Barcelona, ​​València, Sevilla, Saragossa, Corunya…  i tantes ciutats d’Espanya en les anteriors municipals. El PSOE pretén fer d’aquestes eleccions un moment de primera rendibilització dels seus mesos de govern, posterior a la moció de censura parlamentària que va derrotar a Rajoy i el va desallotjar al PP del Govern central.

A la dreta, Ciutadans pretén afermar els resultats positius que algunes enquestes li prediuen i les recents eleccions andaluses confirmen. El Partit Popular, amb la seva nova direcció amb Pablo Casado al capdavant, espera minimitzar un resultat que pot ser molt dolent respecte al que fins ara han estat els resultats dels conservadors, guanyadors sempre en les últimes eleccions europees. Finalment, l’extrema dreta de Vox, voldrà aprofitar la seva irrupció recent en les eleccions andaluses per consolidar aquesta posició i, des de l’avantatge de l’estricta proporcionalitat de la llei electoral a europea, obtenir un significatiu resultat que engrosseixi en diputats, un futurible grup parlamentari europeu de forces feixistes, reaccionària, racistes i xenòfobes.

Com diem, la coincidència d’eleccions fa difícil, almenys al dia d’avui, preveure en fi un resultat final, en un escenari de forta mobilització de la dreta després de les eleccions a Andalusia però de forta contestació de la mobilització antifeixista, reivindicativa i, sobretot, de la dona el 8 de març. Un dia que ja podem anunciar que serà una fita històrica…

Els temes que ocupen el debat polític.

L’ascens del feixisme i del racisme, les ineficaces polítiques de la Unió Europea en relació a les migracions, l’impacte de les polítiques neoliberals en els països de la Unió, l’ocupació i la seva qualitat, les liquidacions de les conquestes socials que impulsa la Comissió i finalment, la salut democràtica i la regressió dels drets civils i democràtics a la UE seran, sens dubte, els eixos de debat de la propera campanya electoral a Espanya.

En aquestes temàtiques, assistirem clarament a una divisió dreta-esquerra que arraconarà a Partit Popular, Ciutadans i la força emergent de Vox, al costat de la dreta extrema del tauler polític.

I inevitablement, la celebració del judici als líders polítics de Catalunya s’enrarirà, en qualsevol cas el debat polític general.

Especial importància tindrà a més a Espanya, el debat sobre els drets de la dona i l’assalt als mateixos que propugnen PP i Vox amb especial virulència. La vaga general del 8 de març que el 2018 va ser un toc d’alerta i en 2019 ha tornat a ser un esdeveniment polític de primera magnitud amb un fort impacte en els propers processos electorals.

Encara les eleccions europees no són al centre del debat.

I això, especialment, perquè l’eix d’intervenció política estarà molt centrat en la simultaneïtat d’eleccions municipals i autonòmiques.

Així doncs el debat europeu, en el nostre cas, serà un debat per emmarcar el discurs i el relat sobre l’escenari polític nacional. Un debat, l’europeu, malauradament subsidiari si no secundari respecte al debat polític del país.

No és estrany, en aquest context, que les qüestions transcendentals sobre la construcció europea, les repercussions del Brexit a Espanya, la frontera migratòria sud de la Unió -tan transcendent al nostre país-, per citar només algunes qüestions, puguin quedar amagades davant del soroll mediàtic d’unes eleccions enverinades, per la irrupció en el debat, d’un postfranquisme passat de moda o un judici polític d’enorme impacte.

Una candidatura unitària: Unidas Podemos Cambiar Europa

Així com en les eleccions europees de 2014 Izquierda Unida i Podemos van presentar candidatures i aliances per separat, en 2019 la fructífera participació de totes dues formacions al GUE / NLG i els processos unitaris en les últimes eleccions a Espanya, faran que aquesta vegada compartim una única candidatura unitària que es denominarà Unidas Podemos Cambiar Europa.

No cal dir que aquesta coalició electoral (que inclourà al dia d’avui, a més de a Podemos i Izquierda Unida, a Catalunya en Comú, Equo (verds), Iniciativa per Catalunya -Verds (verds), Esquerra Unida i Alternativa i altres formacions), suposa un fet sense massa precedents a Europa, ja que són forces que participen avui de grups parlamentaris i partits europeus diferents. Pensem que és una dada política de primer ordre i una bona base per a preguntar-se si no ha arribat el moment de ser agosarats a l’hora, també a Europa, d’afrontar processos unitaris més ambiciosos.

El futur del grup parlamentari.

Majoritàriament, les forces de la coalició Unidas Podemos Cambiar Europa, són forces que es referencien o han participat en el GUE / NLG. És probable que aquesta segueixi sent la posició en aquestes eleccions de 2019. En qualsevol cas, l’experiència espanyola permet potser, que pugui ser referent, també, per a impulsar el debat sobre la imprescindible agrupació de forces al Parlament Europeu, per incidir de manera efectiva en un Parlament en el qual, per primera vegada, no hi haurà majories tan qualificades com fins ara i per frenar i plantar cara a l’ascens del feixisme, el racisme i la xenofòbia a Europa.

Ramon Luque
Responsable de l’Àrea d’Europa d’EUiA

Deixa un comentari

X