Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  Titularitat i gestió dels serveis d’atenció a les dones

Titularitat i gestió dels serveis d’atenció a les dones

Assun Franquesa, treballadora social, sindicalista de CC. OO., Membre del Consell Confederal i del Consell de la CONC. i membre del CN d’EUiA, ens escriu aquest article sobre els serveis i la gestió d’atenció a les dones que han patit violència masclista i ens fa un repàs de tota la trajectòria que ha dut a terme el moviment feminista a casa nostra des dels anys 80 amb la col·laboració d’algunes administracions per aconseguir millores en l’atenció a les víctimes de violència de gènere.
Cal destacar que aquests serveis acostumen a ser de titularitat pública, però s’externalitzen a entitats de l’àmbit, fet que perjudica les dones ateses, en haver-hi canvis en les professionals impedint així tenir un vincle de confiança.

L’atenció a les dones víctimes de violència masclista s’ha realitzat, des de l’inici dels Ajuntaments democràtics, en els serveis públics en els propis serveis socials com una necessitat més a atendre per aquests i per les diferents entitats i associacions privades que les pròpies dones van anar constituint per poder estar a prop d’aquestes i oferir-les una escolta i un primer contacte des de la proximitat.

A mitjans dels anys 80 per l’impuls, la perseverança, la lluita, la feina incansable i el convenciment de què portaven entre mans; les entitats feministes, que tenien per objectiu l’atenció a les dones, tant víctimes de violència masclista, com no; van posar sobre la taula les necessitats que veien i detectaven; així com pel compromís de les diferents administracions; es va començar a dissenyar i implementar alguns projectes d’atenció a la dona; entre ells va néixer l’Equip d’Atenció a la Dona (EAD) de l’Ajuntament de Barcelona; el qual realitzava l’atenció de les dones que patien violència de la parella, per donar resposta a una realitat invisibilitzada, però que cada cop s’anava fent més evident. Per primera vegada es va crear un servei específic de titularitat pública amb professionals de l’àmbit, però no contractats pel mateix Ajuntament, ja que aquest externalitzà la gestió: treballadores socials, psicòlogues i advocades que vàrem anar aprenent de la pràctica del dia a dia, així com de la formació que buscàvem sobretot vinculada al moviment feminista.

Els anys 90, fruit de la tasca del dia a dia de totes elles, i la Conferència Mundial sobre la Dona l’any 1995 a Beguin, que va posar les bases perquè molts governs comencessin a promoure serveis d’informació i atenció; l’Ajuntament de Barcelona van valorar i detectar que calia més serveis d’atenció a les dones, tant per qüestions més genèriques, com drets laborals, realitzar tallers o xerrades que incidissin en un millor benestar físic com emocional de les que els realitzaven; així com altres més vinculades a informació jurídica per separar-se, divorciar-se, quins drets tenien respecte als seus fills, quins recursos econòmics podrien accedir… van néixer els PIAD´s (Punts d´Informació i Atenció a les Dones) més propers territorialment i més vinculats a una intervenció més comunitària. A poc a poc es van anar estenent per tots i cada u dels districtes de Barcelona amb professionals psicòlogues, juristes i administratives. Sent també titularitat pública, però s’externalitza la gestió del servei a entitats de l’àmbit.

Al voltant del 2015 es va crear el projecte SARA (Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida) ampliant els serveis d’atenció a les dones, a la comunitat, al veïnat i als comerços; així com diferents projectes per homes, per joves tant noies, com nois; els PIAD-s, la UTEH (Unitat contra el Tràfic d´Éssers Humans) que equivaldria al que anomenem “trata”. Voldria destacar unes dades per la reflexió: és la segona activitat més lucrativa del món i que el 70% de les persones afectades són dones i nenes

Aquest servei, que és la porta d’entrada a l’atenció a les dones víctimes de la violència masclista ha estat cedida la gestió dels serveis a diferents entitats i pel que les professionals han tingut unes condicions laborals molt per sota d’altres professionals propis de la mateixa administració. Des de la creació d’aquests, fins a l’any 2016 no van passar a ser personal propi de l’administració local, però tot i així amb moltes dificultats per implementar acords signats, durant més de tres anys.

El mateix ha passat amb el CIRD (Centre d’Informació i Recerca per a les Dones) que des de la seva creació fins al 2016 no va ser internalitzat als professionals que hi treballaven.

Sovint, es fa difícil d’acceptar perquè serveis que estan atenent situacions molt complexes i doloroses amb un impacte important per les professionals que fan la seva tasca dia darrere dia, amb una pressió a l’alça perquè hi ha moltes més situacions que s’adrecen a aquests; no s’ha tingut més cura i atenció de les professionals que es fan càrrec de víctimes de la violència masclista. Aquí també podríem aplicar: cal cuidar a qui cuida.

La majoria dels diferents serveis que atenen a les dones i als seus fills i filles víctimes de violència masclista, tan de titularitat pública dels diferents ajuntaments, sobretot el que tenen més de 20.000 habitants, com els mancomunats perquè no poder oferir-ne de propis; com els de titularitat de la Generalitat de Catalunya, que la pròpia llei de violència masclista 5/2008 ja detallava com a necessaris per atendre les necessitats de les dones i els seus fills i filles que patissin violència masclista:

– Centres d’informació i acollida

– Centres d’atenció i acolliment d’urgències (que coneguem com cases d´acollida)

– Els punts de trobada

– Els centres de la xarxa d’atenció i recuperació integral

Han seguit el mateix patró que comentaven abans, és a dir: els serveis són de titularitat pública, però els serveis els externalitzen a entitats, sovint, de l’àmbit. I la realitat ha fet que s’hagi donat canvis en la gestió per diferents entitats, i canvis sovint de les professionals, qüestió que perjudica les dones ateses, perquè si sempre és necessari poder mantenir un vincle de confiança amb les professionals que t’atenen, més amb situacions com les que estem comentant; i per tant incideix amb la qualitat del mateix servei i amb pitjors condicions laborals per les treballadores. Quan aquestes es mantenen al llarg dels anys fa que les professionals amb més experiència canviïn de feina i els professionals que les atenen faci poc que hagin acabat i els estudis i per tant tinguin poca trajectòria laboral.

Deixa un comentari

X