Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  Tornada a l’escola: visions de persones adultes

Tornada a l’escola: visions de persones adultes

Per aquest butlletí monogràfic hem demanat a professors i professores, mestres i alumnes que ens escriguessin petits comentaris sobre la tornada a l’escola i com la pandèmia ha afectat al món educatiu.

Aquí teniu les visions de persones adultes, amb els escrits d’Isa Vila, David Sánchez, Juan Medina, Eduard Arnau, David Rodríguez i Jordi López.

 

Isa Vila, Presidenta de l’AFA d’una Escola Pública de Barcelona

Comença el curs escolar!!!! Com sempre amb nervis, emocions contingudes o no tant, amb moltíssimes ganes, i aquest any, amb moltes incerteses i dubtes; quants dies podrem anar a l’escola sense entrar en confinaments intermitenets?, la meva classe serà de les primeres?, i si algú de casa es posa malalt? són alguns dels dubtes que afloren a casa.
Jo com a mare i el meu company comentem també inquietuts; l’escola tindrà tots els recursos tant de material com de personal? com s’ho faran al pati? podran fer servir els espais exteriors? i el dia que plogui com ho faran?
Moltes famílies et pregunten coses semblant i altres que són més difícils de resoldre; com ho he de fer per aconseguir ordinador i connexió? si tinc una altre fill que es posa malalt, ens hem de quedar tots a casa? podrem seguir fent classe des de casa? i com ho farem?
Són molts els dubtes que afloren, motivats per la falta d’informació i la desinformació que arriba de tots cantons.
L’escola tampoc té clars tots els protocols, ja que des del Departament d’Educació i del de Salut arriben informacions contradictòries. Tenen clares algunes de les normatives a seguir, però n’hi ha d’altres que no tant, i a 2 dies de començar encara hi havia protocols poc clars i encara faltava material per poder complir amb les mesures de seguretat.
Per sort, la nostra escola ja fa molts anys que destina una part molt important a la gestió de les emocions de l’alumnat de tots els cursos i que treballa a partir dels interessos de l’alumnat i que s’adapta amb facilitat a canvis de grups classe per moviments migratoris dins el curs. Això facilita la capacitat d’adaptació que té el seu equip docent, però no sempre és el mateix professorat per temes d’adjudicació de substitucions per les places lliures, i aquest any entenc que serà més complexe.
També la comunicació entre l’escola i les famílies haurà de canviar de format, i tot i que fa un temps que ja estem utilitzant les noves tecnologies per fer les comunicacions, aquest any serà tot telemàtic. Esperem que sàpiguen utilitzar la força de l’AFA per poder fer arribar les informacions a totes les famílies.
Les entrades i sortides de l’alumnat, tot i ser escalonades i estar ben organitzades per part de l’escola, són molt complicades de gestionar, en el nostre cas, degut a que la única porta d’accés a l’escola és al c/Indústria, al costat del Parc Miralletes, i tot i tenir una vorera força ample, no es poden mantenir les distàncies de seguretat marcades entre les persones que recullen a les criatures. Ja fa temps que des de l’escola i l’AFA demanem la pacificació del tram de carrer i que es millori l’estat del parc, però de moment no hi ha gaire moviment, de fet pel que fa a la pacificació i/o senyalització del tram de carrer, la resposta, ja fa uns anys, va ser que ja hi havia masses senyalitzacions i no se’n podien posar més, també hem demanat que es pugui tallar, ni que sigui 1 carril, durant els trams horaris corresponents el tros del c/indústria corresponent a l’escola i no hem obtingut resposta. La meva sorpresa és quan a l’escola que hi ha davant de casa nostra, una escola concertada que ocupa tota 1 illa de cases, que té 3 accessos per a l’alumnat i que 2 dels accessos són en carrers peatonals, resulta que des del 1r dia tenen unes tanques de l’Ajuntament per tancar l’accés al carrer i una dotació de la guàrdia urbana en el carrer que no és peatonal, però que és poc transitat. Les escoles públiques no es mereixen el mateix tracte?
Només espero que la gestió de tot plegat vagi millorant en la mesura que vagin passant els dies, crec que els infants mereixen poder recuperar la nova normalitat i han de poder tornar a conviure amb els seus companys i companyes. I espero que totes les escoles puguin tenir accés a tot el necessari per poder realitzar la tasca tant important que fa el professorat, i és que l’educació de la infància és la base d’una societat amb futur.

 

David Sánchez, professor de secundària

Després de no trepitjar l’escola des del mes de març, les ganes i la motivació per tornar a contactar amb els i les alumnes a l’aula dominaven els meus pensaments. Les pors i les inseguretats per com havia de començar el curs ja arribaran, pensava, mentre els nervis típics de l’inici de curs, les papallones a la panxa, es deixaven sentir la nit abans de començar, com cada any. Com tornaran els i les alumnes? I els companys i les companyes? Serem capaços de mantenir el tipus, de controlar la pandèmia, de trobar una certa normalitat acadèmica en l’inici del nou curs?

La realitat, com passa sempre, va per davant. Les escoles són llocs de socialització, d’emocions, d’aprenentatges. La mascareta és emprenyadora i les moltes limitacions als moviments fan del dia a dia escolar un protocol constant, seguit d’un altre protocol i encara d’un altre. Però el problema no són els protocols; el problema, la clau de volta del moment que viuen avui les escoles del país, és la manca de recursos per fer front a la nova situació. El preu a apagar per a que això funcioni, i ho he entès des del primer dia de classe, és la salut laboral de tot el personal escolar, docent i no docent. Classes desbordades per les altes ràtios a secundària i a batxillerat, manca de personal suficient de monitoratge que permeti organitzar l’esbarjo, les entrades i les sortides, absència de personal sociosanitari permanent per educar en salut comunitària i guanyar en traçabilitat, … Des de les aules, insistim a l’alumnat: corresponsabilitzemos, siguem serioses i pulcres a l’hora de respectar els protocols, el problema és individual i és col·lectiu, i la resposta ha de ser individual i col·lectiva. Però mentre diem això i engresquem a l’alumnat a prendre partit, ve al cap la manca de responsabilitat, de serioristat i de pulcritud de l’administració a l’hora de tenir cura de l’escola i de l’educació pública. I hom accepta, en conseqüència i des de la vocació més autèntica, que cal seguir lluitant per una educació de qualitat per a tothom. La pandèmia no pot ser un motiu d’exclusió escolar. El curs el salvarem, i tant que sí! Però serà a un preu segurament molt alt i, que quedi clar, per l’esforç de tot el personal que no només hi passa part del seu temps laboral, sinó que hi creu i dignifica l’educació, l’escola, cada matí i cada tarda, amb el seu compromís i la seva entrega. I la certesa de que, si no fem pinya, això és convertirà en una nova normalitat constrenyidora que ofegarà el potencial transformador de l’educació.

 

Juan Medina, mestre d’educació infantill

Primera setmana a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Moltes ganes, neguits, incerteses i improvisació. Convenciment què som un servei esencial per la socialització i cura de la petita infància. Aquest convenciment és compartit pels equips de les escoles i per l’Ajuntament , però els recursos que anuncia L’Administració són insuficients, i els equips de les escoles fem mans i mànigues per tenir-lo tot a punt i adequar els espais. Tot i que mantenir les mateixes ràtios que en una situació excepcional és afegir dificultats
Els mecanismes de coordinació, prevenció i seguiment no sempre estan funcionant correctament.
El aplicatiu EduSalut Barcelona falla al segon dia . No totes les escoles comencen amb la referent-Covid contactada.
Per no parlar de les empreses externes que contracta l’administració (col·laboració públic-privat, li diuen). La clínica privada que ens va fer els PCR a les treballadores va trigar una setmana en donar els resultats algunes escoles perquè no el funcionava la web.
Dimart tanca L’EBM Gràcia. Queixes de les families. Les treballadores i els sindicats denuncien clàusules abusives que permet rescindir el contracte a les substitutes en cas de confinament.
Són molts sentiments i contradiccions per una setmana. I afegir que algunes famílies , malgrat tot els esforços, s’han donat de baixa per por.

 

Eduard Arnau, vicepresident d’AFA

L’inici de curs ha estat molt mogut per a les AFA. En primer lloc per haver de gestionar conjuntament amb el centre, amb la corresponsabilitat que ens caracteritza, totes les mesures COVID proposades pel govern.

Per una banda, ens hem trobat amb la dificultat de complir les mesures de ràtios anunciades amb molt retard, que han implicat canvis de grups i horaris d’entrada i sortida de l’escola amb molt poca antelació respecte l’inici de curs. Fet que ha provocat que moltes famílies carreguessin contra els equips directius de les escoles i situant a les AFA en una posició molt complexa.

A banda, les AFA que gestionem serveis com l’espai migdia, el menjador o les extraescolars hem rebut amb molta tardança les mesures a aplicar. Un cop rebudes, veiem com aquestes mesures ens obliguen a modificar quotes per complir amb els criteris sanitaris de reducció de ràtios sense rebre cap ajut per part del departament.

 

David Rodriguez, professor de secundària

Finalment, l’obertura de les escoles s’ha produït de manera generalitzada sense tenir en compte les mesures de seguretat anunciades fa uns mesos. No s’ha contractat el professorat suficient ni de lluny, no s’han reduït les ràtios, no s’ha impulsat la jornada compactada, no s’ha mantingut la distància de seguretat entre l’alumnat, no han arribat les mascaretes a tot el professorat i no s’ha donat solució als i les docents en risc, entre d’altres mancances.

Aquesta manca d’inversió educativa està afectant de manera especial a les zones més castigades per la pandèmia, entre les que es troben els barris populars. A l’Hospitalet de Llobregat, per exemple, no es va produir el confinament de cap grup durant la primera setmana de classes, però aquest dimarts ja teníem 12 escoles afectades, i això tenint en compte que en realitat són més perquè les dades arriben tard i malament. Al meu centre, per exemple, ja tenim dos grups confinats, un a primària i un altre a cicles formatius. Segons el que va dir el conseller Bargalló abans de començar el curs, això hauria de conduir al probable tancament de tot el col·legi, però no tenim cap notícia a aquest respecte. A això hem d’afegir que entre la detecció d’un positiu i el tancament d’un grup poden passar perfectament més de 48 hores, fet que obliga a les famílies més vulnerables a portar als seus fills i filles a classe fins el moment on es confirma la quarantena, amb el greu risc que això comporta. I a sobre encara estem a l’espera de que els permisos siguin retribuïts.

La realitat no és la mateixa arreu del territori. L’Hospitalet té, en el moment d’escriure aquestes notes, un índex de risc de 523.75 (que pràcticament triplica la mitjana de Catalunya) i una taxa de reproducció de 2.06. Aquest i altres municipis de l’àrea metropolitana haurien d’obrir de manera segura, fet que no s’ha produït. Però no ens enganyem. El debat no ha de ser si obrim o no les escoles, sinó com hem de fer-ho, és a dir, en quines condicions i amb quines mesures de seguretat. El que no potser és que acceptem les pressions dels interessos econòmics de procedir a l’obertura incondicional i homogènia de tots els centres, per tal de que la gent pugui anar a treballar mentre les escoles es converteixen en aparcaments de la infància. A més, això no farà sinó contribuir a l’expansió de la pandèmia, amb efectes a llarg termini que seran molt pitjors als que s’haurien donat en el cas de realitzar la inversió educativa que es necessitava.

 

Jordi López Sánchez, Mestre d’escola primària pública de Barcelona

Treballo en una escola on sempre s’han barrejat grups de manera habitual en tallers, racons, espais…Un centre on les famílies entren a l’aula i participen en horari lectiu de la formació dels seus fills i filles. També considerem que la flexibilitat horària és un valor pel mestre/a ja que es pot adaptar a com està funcionant l’activitat amb un grup concret, pot baixar al pati quan ho creu, pot allargar una tasca o bé fer-la més curta. Una escola on utilitzem espontàniament passadissos i espais propers a l’aula per treballar en petits grups i donem autonomia a l’alumnat. Els grans ajuden sovint als més petits i fan una gran festa per carnestoltes on ballen plegats. Tot això, sabem que ho hem perdut, igual que hem perdut moltes més coses que ara mateix no puc imaginar-me i les anirem veient. Tot això ho recuperarem així que sigui possible i sabem que la covid i la pedagogia van per camins moltes vegades oposats. Tot i així, malgrat totes aquestes pèrdues, les nenes i els nenes han d’estar a l’escola, s’han de trobar amb els seus amics i amigues, s’hi han de barallar, hi han de jugar i han d’aprendre. El risc d’obrir escoles és molt gran però les conseqüències de no obrir-les són inabastables.

Un dels aspectes que em preocupa més de les escoles en plena pandèmia és perdre el sentit del que fem. Prendre mesures organitzatives molt complexes que l’alumnat no entén, sobretot els més petits, fa perdre vinculació a l’escola. Amb la pandèmia que vivim, és molt normal fer coses que sovint sembla que no tinguin sentit. Per què no podem jugar junts si anem al parc al sortir de l’escola? Per què no podem estar junts si som germans? Per què no podem baixar una mica més tard al pati? Perquè no podem llegir al passadís? Podem anar a buscar les fotocòpies? Al dia a dia hi ha moltes situacions que semblen absurdes i només les entenem els adults. Com podem explicar a un nen de sis anys que a la vida moltes vegades fem algunes coses sense sentit? Els centres hem de ser impecables durant la gestió de la pandèmia però cada família posa el llistó on considera adequat, i així ha de ser.

 Però això comporta que la vida dins i fora de l’escola s’allunyi amb les incoherències que això comporta.

Deixa un comentari

X