Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Drets cívics i socials   /  Tornada a l’escola: visions de persones joves

Tornada a l’escola: visions de persones joves

Per aquest butlletí monogràfic hem demanat a professors i professores, mestres i alumnes que ens escriguessin petits comentaris sobre la tornada a l’escola i com la pandèmia ha afectat al món educatiu.

Aquí teniu les visions de persones joves amb els escrits d’Irene i Lluna.

Lluna Vila Laín

Em dic Lluna Vila Laín i tinc 12 anys.

Aquest any, 2020, he acabat (o no) 6è de primària i he començat 1r de la ESO.

Si em preguntessin què ha canviat per mi de l’institut a causa de la Covid-19, no sabria què contestar, ja que no sé com era abans. Però sí que puc dir què es diferent per a mi: la majoria (per no dir tot).

La rutina habitual de l’institut per mi és tota  diferent  perquè passo d’una escola d’una línia a un institut de 5 línies.

Però això puc entendre que entra dintre de lo normal, el que ha canviat aquest any (a causa de la Covid-19) és un sèrie de coses com ara la mascareta, el gel hidroalcohòlic o la distància social.

Quan entrem al recinte ens hem de posar gel, pugem les escales, i quan arribem a la classe, ens hem de tornar a posar gel. Hem d’anar tot el dia amb la mascareta ben posada i només ens la podem treure quan mengem (a l’hora del pati) quan bevem aigua, o, en alguns casos, si ens maregem i necessitem respirar bé. El vetllador i la vetlladora de l’institut, venen a la classe dos cops al dia (al mig de la classe) i ens prenen la temperatura amb el termòmetre aquell que s’assembla a una pistola i que fa molt «iuiu».

A l’hora del pati no ens podem barrejar amb els altres grups (som cinc grups de 1r ). Però aquí em pregunto: si tot just comencem a conèixer la gent de la classe (amb la mascareta és molt difícil tenir relacions socials), i, per altra banda, hi ha quatre persones més, a part de mi, de la meva antiga escola que van a altres grups, resulta que, com no ens podem barrejar, no puc anar a parlar amb els que fa sis mesos, eren els meus companys de classe? Doncs no. Bé, sí però a dos metres de distància i amb la mascareta, o sigui que no.

Si a la classe vull anar a ajudar a algun company/a, m’he de posar gel abans i després i «fregant bé les puntes dels dits» com diu la meva tutora. És molt xocant quan: se’m cau l’ampolla d’aigua al terra, just davant de la mestra o el mestre que hi hagi, aquell mestre no pot agafar l’ampolla: s’ha de posar gel, agafar l’ampolla, donar-me-la, desinfectar l’ampolla i les meves mans i tornar-se a posar gel.

La veritat és que no hem vist ni la meitat de  l’institut (i això que no és massa gran…). Per què? Doncs perquè no ens podem moure de la nostra aula: plàstica, a l’aula; llengua estrangera, a l’aula; música, a l’aula.

I una altra cosa és que ens ensenyen com funciona l’ordinador:

Les i els mestres, fan tot el que poden, però és molt complicat.

A la meva classe, hi ha tres persones que l’únic temps que han passat a Barcelona, ha sigut el confinament, així que no entenen la meitat del que ens expliquen. I hi ha altra gent que potser no ha tingut ocasió de treballar o jugar (en el sentit d’aprendre coses) amb l’ordinador, l’eina habitual de l’institut. Per tant ens ho han d’ensenyar tot a totes des de zero: com entrar al cercador, per exemple, com minimitzar les pestanyes o com organitzar les carpetes. Però, també hi ha gent, que ha utilitzat els ordinadors tota la vida. Aquesta gent doncs… Potser ja saben minimitzar les pestanyes!

I la qüestió, per tant, és que: quan la meitat de la classe encara no han entrat al fitxer que treballarem en aquella classe, les altres ja ho han acabat.

Per últim, he tingut la sort d’anar a un institut que treballen per projectes; Lo ideal dels projectes, és ajuntar-te amb els teus companys/es de classe, cosa que, aquest any, no podem fer. Com a molt, podem girar una mica les taules per veure’ns bé les cares, però res més. Per tant, lo de treballar per projectes, és relatiu, perquè  sí que treballarem a partir dels nostres interessos.

Però bé, mirem el costat bo, hem pogut començar el curs, no tal i com esperàvem, però l’hem pogut començar!

Pot ser que ens confinin, però ens haurem d’acostumar, serà la nostra rutina: estem pendents d’un cas: si dóna positiu, 15 dies a casa, tornem i així fins un altre.

Irene M. 5è de primària a Polinyà

De vacances s’hi estava molt bé, però he d’admetre que tenia moltes  més ganes de tornar a l’escola que no pas de seguir de vacances. I per  fi va arribar el dia de tornar al cole. Va sonar l’alarma del meu despertador, i jo no sabia com reaccionar perquè en aquell moment un munt d’emocions m’embargaven en aquell instant. No sabia si plorar de  l’emoció o enfadar-me de la ràbia , llavors vaig optar per somriure i cridar fluixet de l’alegria. Fent petits crits i somrient vaig baixar les  escales , vaig anar a la cuina i vaig esmorzar. Quan vaig acabar vaig  preparar-me les coses i vam marxar cap a l’escola. Quan vam arribar  tot eren llàgrimes, distàncies, mascaretes i gel hidroalcohòlic. Vam  entrar tot els alumnes a l’aula ja amb el gel a les mans i amb la  temperatura presa. Jo crec que aquest curs serà diferent però divertit.

 

Deixa un comentari

X