Turisme de qualitat?
Un dels motors de la nostra economia, i a Barcelona encara més, és el sector del turisme. Es parla molt de turisme de qualitat, de com fer-lo més sostenible sense perdre “clients”, però en aquest tipus de debat mai es parla de la qualitat laboral de la gent que treballa en aquest sector. Com és possible que un sector tan punter de les economies avançades es trobi en una situació tan alarmant que posa en perill la salut física i mental dels seus treballadors? Com és possible que un dels sectors econòmics més rentables no sigui capaç de generar feina digna?
A continuació publiquem un resum i una petita reflexió de Yasmina Sánchez, politòloga i tècnica de la Fundació sobre la intervenció d’Ernest Cañada, autor de “Las que limpian los hoteles” el passat 6 de juny al 324.
Ernest Cañada, investigador en turisme responsable i coordinador del centre Alba Sud va ser entrevistat per Xavier Graset el passat 6 de juny en relació a la publicació del seu últim llibre “Las que limpian los hoteles” i tots els seus estudis sobre turisme responsable fets principalment a Amèrica Central i més concretament a República Dominicana , als grans ressorts turístics.
Aquesta entrevista posa de relleu el fet que aquest sector d’activitat, tan fructífer i tan explotat actualment, ha de ser responsable de les situacions socials que genera. Ja que com diu l’investigador, el turisme responsable es aquell concebut com a moviment social amb l’objectiu de fer-lo sostenible, amb la voluntat de que sigui respectuós amb l’entorn.
La situació a la República Dominicana, però no n’és l’únic exemple malauradament, està ben lluny d’aquesta concepció del turisme. Als ressorts turístics (molts cops de cadenes espanyoles) tenen poc nexe amb allò local i generen un treball precari amb salaris molt baixos i pràctiques laborals abusives.
Les treballadores i els treballadors d’aquests ressorts es troben en una situació d’indefensió fora dels convenis col.lectius, ja que cada cop més aquestes feines són externalitzades pels complexos turístics. Això genera un deteriorament de les condicions contractuals, ja que l’externalització de la feina de neteja redueix un 40% els salaris dels treballadors. Tot això fa doncs que les persones exercint aquesta feina hagin de treballar més hores, per menys salari i en condicions límits per la seva salut, ja que al no tenir conveni estan més desprotegides/its, el que genera problemes de salut, ansietat i estrès laboral.
El procés lamentable de precarització laboral, explica l’investigador, es troba a moltes altres feines “invisibles” com ara a geriàtrics, a residències de gent gran o d’atenció domiciliaria. I la pregunta que ens hems de fer és: aquestes feines de cura, crucials per la nostra societat, invisibles i precaritzades, que toquen principalment a les dones, quan començaran a ser el centre de les lluites socials i al centre de les negociacions laborals? Quan començarem a ser un país desenvolupat, segons la definició del tertulià Miquel Puig que explica a l’entrevista, que el grau de desenvolupament d’una societat es mesura en relació a com aquesta protegeix i tracta als més necessitats i als treballadors mes desfavorits?
Yasmina Sánchez Oussedik
Feu clic aquí per veure l’entrevista al 324.