Una de les nostres
Publiquem i recomanem la lectura d’aquest article d’Adelina Escandell, mestra i psicòloga jubilada i presidenta de la Fundació l’Alternativa que ens explica com va introduir aquesta espectacular i transgressora poeta a les seves classes.
Vaig conèixer Gloria Fuertes en relació a la professió que he practicat durant quaranta anys: fent de mestra; a classe vam llegir moltes poesies d’aquesta autora que com que no tenia una puntuació «de manual», convertia en repte la lectura en veu alta. A les biblioteques d’aula (mai he treballat amb lectures obligatòries) he recomanat moltes vegades els llibres que recullen contes i narracions seves; el «Cangura para todo» no necessitava gaire campanya per part meva, perquè a la que algú el llegia el recomanava i ja sabeu que no hi ha millor campanya per un llibre que ser recomanat per una o un igual. I aquest any m’he trobat escoltant com la meva néta la recitava i m’explicava algun dels contes que la mestra els havia llegit a la classe de llengua castellana. Quin orgull de professió, quan les mestres no només ensenyen noms, sinó que aconsegueixen que l’alumnat estimi la llengua parlada i escrita i a qui ho ha fet possible.
Més gran vaig descobrir (no sé com), que la seva no va ser una vida fàcil ni planera. El Madrid de la guerra, molt dur. Però el de la postguerra irrespirable per una dona dels perdedors que vivia sola. Però si a més volia guanyar-se la vida escrivint, ser dona i estimar com i a qui volia… ja podem imaginar.
La solitud és molt present en la seva obra.
Domingo
Cuatro mil millones
mis vecinos de la tierra,
cuatro mil millones
y yo sola en mi azotea.
Un árbol, un libro, un hijo
¿Hijos? No, hijo.
He plantado muchos árboles,
he plantado muchos libros
y he plantado a muchos tíos.
Una dona que sempre es va posicionar contra les guerres
Economía
Señores políticos:
Impedir una guerra
sale más barato
que pagarla.
Hay que decir lo que hay que decir
Hay que decir lo que hay que decir
pronto
de pronto
visceral
del tronco;
con las menos palabras posibles
que sean posibles los imposibles
hay que hablar poco y decir mucho
hay que hacer mucho
y que nos parezca poco;
arrancar el gatillo a las armas,
por ejemplo.
Una dona amb moltes cares; molt vital. La podem imaginar amb un got de vi en una taverna, amb la por que escriure massa li comportés quedar-se sense llapis; organitzant el grup de dones poetes, amb la seva amor en la casa que es van construir; als EEUU; en la biblioteca; en el recorregut pels pobles amb una caixa plena de llibres a la seva vespa i organitzant petits recitals al mig de la plaça. Donant premis de literatura infantil i juvenil que portaven el seu nom; en la depressió i en l’alegria. Dona vital.
No parlaré de la seva vida i obra. El llibre que us recomanem en aquest butlletí, és magnífic des de totes les mirades (contingut, presentació…). Us aconsello que us féu un regal de vacances i que el convertiu en company fidel. Llegiu altres tipus de llibres: assaig, novel.les, però cada dia doneu un cop d’ull a aquesta «Antología de poemas y vida» tant si passeu uns dies sola o sol com si compartiu el vostre temps i espai amb molta gent. Amb la Gloria us sentireu amb bona companyia!!
Acabo amb una reflexió seva: « A algunos poetas les pasa lo mismo que a los niños de un año: que son muy buenos però no se les entiende nada. Hoy más que nunca el poeta debe escribir claro, para todo el mundo. Que se le entienda. Y si no le sale, que lo rompa y vuelva a intentarlo.»