Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Pensament crític   /  Veneçuela: conjuntura perillosa

Veneçuela: conjuntura perillosa

Article d’Ángel Guerra Cabrera, Periodista, colaborador de La Jornada, profesor en Casa Lamm, publicat a la secció d’opinió del diari digital La Jornada.

La caricatura de cop d’Estat del 30 d’abril a Caracas es va desinflar al capvespre sense que fos necessària una acció militar contrària. De fet, la gran majoria dels militars alçats , citats mitjançant engany per a la matinada en el distribuïdor vial d’Altamira, a l’adonar-se que pretenien usar-los en una acció colpista es van comunicar amb els seus caps superiors i al migdia havien deixat els revoltats i tornat a les seves unitats.

No obstant això, no s’ha de subestimar el fet, doncs va poder haver desembocat en un enfrontament entre militars i fins a un considerable vessament de sang si militants opositors haguessin concorregut massivament al lloc de l’conat a la convocatòria de l’autoproclamat president Joan Guaidó. Era el que buscaven aquest i el recentment fugat de presó domiciliària Leopoldo López, tots dos membres del partit Voluntat Popular, conegut per les seves credencials terroristes. Això reitera no només el rebuig per la democràcia, sinó el caràcter criminal, la vocació homicida, absent d’escrúpols, de gran part del lideratge opositor veneçolà, en particular de l’autoproclamat i del seu mentor López, hoste de l’ambaixada d’Espanya després de la seva efímera actuació a la escaramussa. Els criminals han d’haver calculat que amb uns quants morts podrien aconseguir l’anhelada ruptura en la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB). Si el 30 d’abril no va ocórrer una tragèdia a Caracas, es deu a la prudència i unitat d’acció demostrats ja moltes vegades, davant de trajines colpistes, pel president Nicolás Maduro, els seus més immediats col·laboradors civils i els comandaments de la FANB.

L’anterior contrasta amb la irresponsabilitat, l’aventurisme i la subordinació als Estats Units del lideratge opositor. Com s’ha fet evident més que mai amb Guaidó, aquest, des de la seva autoproclamació el 23 de gener ha estat teledirigit en temps real pel equip Veneçuela de la Casa Blanca: els mentiders Bolton, Pompeo, Abrams, Marc Rubio i el vice Mike Pence . Per cert, només ressenyar les mentides que van dir el dia 30 requereix una nota a part.

Però de què sorprendre, si aquesta oposició va demanar les sancions dels Estats Units, que tant sofriment i dolor han ocasionat al poble veneçolà i Guaidó ha admès que la intervenció militar imperialista és una opció. La guerra econòmica li imposa un cost humà incalculable als nostres germans de Veneçuela. Un recent estudi s’estima en 40 mil les persones que haurien mort a conseqüència de les sancions. I aquestes s’han intensificat.

És cínic i desvergonyit com la potència del nord, en violació del dret internacional i dels valors ètics més elementals, imposa durs càstigs econòmics a Veneçuela ia Cuba, per després culpar als seus líders pels efectes que ocasionen. Però el cinisme també es manifesta perquè el que busquen les sancions és despertar disgust i desesperança en la població per convertir-la en presa fàcil dels plans colpistes i desestabilitzadors ordits per les mateixes caps que elucubren les sancions.

Veneçuela resisteix perquè cada dia es veu més clar que el chavisme és un model molt eficaç de resistència. S’aprecia en la consciència política i disciplina de les seves bases populars, gestades en la lluita antiimperialista, el comunalisme i les aspiracions socialistes; la sensibilitat humana del seu lideratge, evident en el president Maduro, la seva apreciació correcta de les conjuntures més difícils i de la correlació de forces local, regional i global, que li ha permès, des de l’època de Chavez, desenvolupar una molt intel·ligent política de aliances.

L’important ara són les seqüeles de l’intent colpista. El president Maduro va dir que no hi haurà impunitat i la veritat és que Guaidó va ser, sens dubte, l’instigador i responsable màxim del conat, incloent la fugida de Leopoldo López. Queda clar que després de tres mesos de les més brutals pressions i amenaces la FANB roman sòlidament unida i cohesionada, el que dissipa la possibilitat del colpisme al qual Washington ha apostat molt per enderrocar Maduro. D’altra banda, Guaidó no ha aconseguit cap dels objectius que s’esperaven d’ell i la seva capacitat de convocatòria, que mai ha estat gran, va camí de diluir-se.

De manera que als Estats Units li van quedant dues opcions: la intervenció militar directa o el diàleg i la negociació que proposa el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, el més convenient per a totes les parts involucrades. La situació és molt perillosa i la responsabilitat i el seny són el que més escasseja a Washington. Basat en la sobirana mentida de Bolton i Pompeo sobre les suposades tropes i operacions militars de Cuba a Veneçuela, ja Trump va amenaçar l’illa amb imposar un bloqueig total. Puja la temperatura al Carib. Conjuntura perillosa.

Twitter: @aguerraguerra

Llegir l’article a la font: https://www.jornada.com.mx/2019/05/02/opinion/024a1mun

Deixa un comentari

X