Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Feminismes   /  Vera Sánchez, Elisenda Alamany, Montserrat Roset i Maribel Nogué

Vera Sánchez, Elisenda Alamany, Montserrat Roset i Maribel Nogué

La vaga del 8 de març s’apropa i va agafant força, extenent-se a tots el racons de la societat i als centres de treball. Ens sobren els motius i no ens cansarem de lluitar fins que haguem acabat amb el patriarcat.
Aquest any, seguint amb la iniciativa de donar veu a les dones per les mobilitzacions del 8 de març, vam plantejar dues preguntes a les nostres col.laboradores:

1. Quasi un any després del 8 de març del 2018, quins impactes creus que va tenir a nivell social? I per tu particularment?
2. Quines perspectives creus que es presenten aquest 8 de març? Com creus que hem de treballar?

i aquestes han sigut les respostes….

Vera Sánchez

1. El 8 de març del 2018 crec que va tenir un impacte força contundent en molts àmbits que fins fa poc més d’un any no teníem. De sobte, apareixíem als mitjans de comunicació com a moviment feminista, un moviment transversal que ens interpel·lava a totes. Milers de dones, lesbianes i trans sortíem al carrer perquè estàvem indignades, no per un fet puntual, si no per l’enorme càrrega que portàvem –i portem– al damunt des de que vam néixer. I tot i que encara podíem ser moltes més, vam arribar a tot un perfil de dones que anava més enllà de les pròpiament polititzades. Vam demostrar que érem moltes amb voluntat de reivindicar els nostres drets i que, encara que vinguéssim d’espais ben diferents, estàvem unides per defensar el dret a una vida que ens valgui la pena viure-la. Amb això, vull dir que, encara que ens queda molt per fer, aquell 8 de març de 2018 vam aconseguir fer-nos visibles i ocupar el carrer. Òbviament el camí que ens queda per recórrer és llarg, ben sovint la societat patriarcal en la que vivim així ens ho fa saber, però penso que vam trencar amb les expectatives, inclòs les nostres i, això, vulguem o no, és un fort impacte a nivell social. I segurament necessitaria més paraules per fer un anàlisi molt més profund que aquestes 4 línies.

Tenia una professora d’Història de l’Art a l’Institut que sempre ens explicava amb passió que l’art era subjectiu i, per tant, era difícil determinar què era art i què no. Ella, tenia el seu truc per determinar què sí ho era i què no. Si una obra, un edifici, una escultura o una composició artística li produïa una sensació de plaer que recorria tot el cos i li posava la pell de gallina, allò era art segur. Sempre he pensat en aquesta explicació des de aleshores, no només per parlar d’art, sinó també per parlar de les coses que ens impacten, ens emocionen, ens alegren, ens fan sentir empoderades, etc. Perquè sentir que se’t posa la pell de gallina no ha de suposar un sentiment negatiu, també en pot expressar de positius. Explico tot això, perquè quan penso quin impacte va tenir per mi, penso en aquesta sensació d’emoció i plaer que em va recórrer tot el cos al veure al carrer tantes dones mobilitzades i organitzades. Va ser un sentiment tant fort, que em va durar una setmana. Pensava en el 8 de març i se m’eriçava la pell; m’emocionava; i se’m posaven els ulls vidriosos. Ho vaig pensar aquell mateix 8 de març de 2018: estava vivint un moment històric.

2. El 8 de març d’enguany només el puc pensar en millor. L’estem construint com un procés, més enllà d’una data al calendari. Ha deixat de ser un únic dia per ser-ne molts: cafetons feministes; jornades de preparació de la vaga; assemblees; tallers de cartells i pancartes; actes sorpresa; performance; cercaviles; casserolades; i una infinitat de variables que s’han d’encabir en setmanes. Apareixen milers de comitès de la Vaga Feminista, ja sigui per barris, pobles o ciutats. Tinc la certesa que aquest 2019 el moviment feminista s’ha impregnat de porositat i aquest element està permetent arribar a indrets que ni imaginàvem fa un any.

I l’única manera de seguir alimentant la porositat del moviment feminista, per mi, passa obligatòriament pel treball unitari; per deixar d’aixoplugar-se sota una caseta; per arriscar-se a acabar molla; per entendre que aquest moviment és i ha de ser transversal; que ens interpel·la directament a totes. El patriarcat està present en tots els aspectes de la nostra vida i contínuament ens posa entrebancs. Ens vol dividides, dèbils i submises. Unides, som més fortes!!! Soscavem el patriarcat d’arrel!!!

Vera Sánchez, antropòloga, activista feminista i membre de la Fundació.

Elisenda Alamany

Un altre 8-M històric

Reviso alguns programes de partits de no fa tant anys i m’adono que en cap hi havia la paraula “feminisme”. Jo mateixa no recordo tenir la consciència que allò que ens passava individualment tenia una dimensió col·lectiva i que s’anomenava masclisme. A l’institut, amb les meves companyes no en parlàvem gaire, perquè les reivindicacions feministes no eren el dia a dia de les aules aleshores. Sé del cert que aquesta lluita no formava part de les nostres vides. Puc dir, de fet, que vaig arribar al feminisme de gran i gràcies a lectures i converses amb companyes que vaig anar trobant pel camí.

Va ser aleshores quan vaig adonar-me de com havia trobat a faltar espais per compartir inquietuds, demandes, incerteses, on fóssim capaces de posar nom als obstacles, entrebancs o dinàmiques que, evidentment no eren anècdotes, sinó que formaven part d’una història col·lectiva que havia estat en silenci. Espais on fóssim aliades, on ens apoderéssim, on ens rebel·léssim davant de tant silenci imposat.

Celebro que aquestes coses hagin canviat i que gràcies a moltíssimes dones que van ser abans que nosaltres s’hagin anat vencent les resistències del sistema patriarcal reflectides en àmbits diversos, també en els més informals. A elles els devem el llegat de xarxes de què gaudim moltes de nosaltres ara. Comunitats construïdes presencialment i virtualment que ens han fet més fortes i que han servit per alertar que la societat avança en molts àmbits, però que en canvi, hi ha el perill que siguem davant d’un mon cada vegada més desigual.

A aquelles xarxes i a les que tenim ara, adaptades a les noves realitats, els devem que posin en el focus situacions que encara avui estan òrfenes de respostes efectives. Del #metoo, passant pel “Yo te creo hermana” fins a la vaga feminista del 8M.

En aquest sentit, a tantes dones compromeses també els devem que s’hagin anat explorant els marges, les limitacions, així com les possibilitats de legislar sobre la igualtat a Catalunya. I encara més, de la necessitat de fer política amb perspectiva de gènere.

Ara que la dreta més reaccionària ens voldria retornar a temps passats o a una realitat massa semblant a ficcions com la d’El conte de la criada (The Handmaid’s Tale), responguem-los amb respostes sòlides a nivell institucional, amb més  sororitat i amb més força que mai. Bolquem-nos amb la vaga feminista i contribuïm que sigui una nova data històrica.

Elisenda Alamany Gutiérrez, filòloga i política catalana. 

pambxocolata.wordpress.org

Montserrat Roset

1. Veig el 8 de març de 2018 com un moment culminant d’un procés de mobilitzacions que ja s’havia anat gestant en els darrers anys. La massiva participació a les manifestacions al nostre país , però també en molts altres països denoten que les reivindicacions feministes han aconseguit el suport d’àmplies capes de la població i que s’ha deixat enrere la desconfiança i l’allunyament que ha acompanyat la paraula feminisme des dels seus començaments. Em resulta especialment rellevant la irrupció d’una generació de noies joves a l’avantguarda del moviment. Tot plegat no pot ser més esperançador.
2. Com en d’altres moments històrics, els avenços i conquestes del feminisme s’estan enfrontant a resistències i reaccions en contra. Només cal recordar la oposició que va generar la demanda el sufragi femení durant els segles XIX i XX en tots els països d’occident. Malauradament en el moment polític actual estem assistint a una reacció davant dels avenços aconseguits en diversos àmbits, com en la lluita envers la violència contra les dones, per part de sectors de la població que senten els seus privilegis amenaçats. La recent entrada a les institucions polítiques espanyoles de partits que s’oposen obertament a les conquestes el feminisme auguren moments difícils.
El moviment feminista ha crescut i s’ha apoderat. Una de les fortaleses més clares és la seva pluralitat, que facilita la incorporació sectors molts diversos de dones. Una de les accions imprescindibles, tal com ja s’està fent, és reforçar la coordinació entre els diferents feminismes i treballar conjuntament per trobar punts de coincidència i de consens de cara al proper 8 de març. Una altra via important és teixir aliances amb tots aquells col•lectius i sectors socials que també es consideren amenaçats pel retrocés en els drets democràtics.

Montserrat Roset, professora de secundària jubilada. Ha treballat a favor d’un ensenyament coeducatiu. Activista feminista a Ca la Dona.

Maribel Nogué

1. La repercussió a nivell social va ser molt important. Crec que hi haurà un abans i un després. No ja les feministes organitzades des de fa anys en  un o altre col·lectiu, sinó la societat en general es va mobilitzar. Dones de totes les edats, joves -molt joves- i també dones grans. Al carrer es respirava una complicitat inter-generacional i també, perquè no dir-ho, un cert alleugeriment de les que portem anys mobilitzant-nos, perquè la resposta ens havia sobrepassat els nostres àmbits d’influència. El crit ja era del carrer com al carrer es va viure la indignació per la sentència no condemnatòria als membres de la manada i tantes altres ocasions ens hi trobem i trobarem.

Potser per això la radicalitat del discurs contra les dones de VOX que no és aliè a tota aquesta gran mobilització; però les dones, i amb molts homes al nostre costat, hem tornat a aixecar la nostra veu omplint els carrers i places de les capitals més importants del país davant la amenaça de retallar les partides pressupostàries que contenen mesures per la  prevenció i erradicació de de les violències masclistes i de protecció vers les qui en són víctimes.

2. La sensibilització és a totes les cases i també als carrers. Potser ho tenim més difícil per combatre el discurs de la infàmia i les mentides que impera en la majoria de mitjans de comunicació, d’una influència tant potent com perillosa que sols pretén que criminalitzar-nos tot defensant uns altres valors (si es que se li poden dir valors).

Tampoc ens serà fàcil fer front a la involució que ens amenaça arreu del món, però estic convençuda que la decisió de les dones per no deixar-se vèncer té molt recorregut i no té retorn. Ens ho devem a nosaltres mateixes i a les generacions que empenyen al darrere nostre. De fet, sempre hem anat contracorrent i, encara que continuen anant contracorrent, estem en el camí correcte.

Maribel Nogué, feminista i escriptora.

Deixa un comentari

X