Veus de dones: Àngels Tomàs, Laura R. i Alba Blanco
Publiquem tot un seguit de comentaris, arguments, opinions i vivències de dones en relació a la vaga del 8 de març: Dia Internacional de la dona treballadora.
Perquè juntes som més fortes!
Àngels Tomàs
#VagaFeminista #8MjoVaig
Fa anys que des de diferents sectors del moviment feminista a nivell mundial es fa crida a les dones a fer vaga el 8M.
Quina és la diferència entre una crida testimonial, simbòlica i una concreta i tangible?
Per a mi, que dono tot el suport a les diferents mobilitzacions i lluites de les dones, en defensa dels seus (nostres) drets i contra la violència masclista, enguany les dones i els col·lectius feministes estan prement a fons l’accelerador per fer visible les enormes desigualtats existents en el món laboral, en el temps destinat a les cures i l’obligatorietat de fer-ho de forma no remunerada i constant degoteig de violència masclista que no para.
I també trobo molt important que la lluita entri arreu. No sols a les llars assenyalant qui s’ocupa de les cures, sinó també que entri a les empreses, reivindicant igualtat salarial i aquesta vagi colze a colze amb els treballadors homes.
Que els sindicats s’impliquin és un plus. La convocatòria vaga de CCOO i UGT de 2h x torn, CGT tot el dia… és un salt important respecte als programes d’activitats.
El sistema patriarcal manifesta de diferents formes l’opressió i sobreexplotació de les dones i d’una bona part de la societat. M’agrada i m’apunto a #EnsAturem #JuntesSomMésFortes.
Laura R.
Actualment treballo de professora de secundària en un institut de Terrassa i, malauradament, la vaga no ha arribat encara al professorat. Els i les delegades sindicals no han mostrat interès per fer-ne difusió, així que me n’he encarregat jo. La resposta ha sigut, en general, similar: els companys i companyes comparteixen els motius per fer vaga, en la seva majoria, però no la recolzaran degut a que és una vaga “diferent”. Precisament! És, per a mi, una vaga trencadora, política, que cal recolzar.
Cal fer un camí nou i, al principi, pot ser dificultós, però val la pena, ja que fa arribar el feminisme a totes les esferes de la vida. Les seves reivindicacions i la lluita que l’acompanya ja han marcat un punt d’inflexió per la societat. De moment, només jo secundaré la vaga de dues hores convocada per CCOO, però espero sumar més aliats i companyes pel camí. Cal intentar-ho, almenys, encara que suposi una exposició personal i política en l’entorn laboral.
Alba Blanco
Sóc una dona occidental, hetero, blanca i formada per tant parteixo d’una situació de privilegi front moltes dones del món. Malgrat això no puc deixar de sentir-me contínuament i en múltiples ocasions dona florero.
Aquest 8M faig vaga per això entre altres motius, perquè és igual el que les dones s’esforcin o les seves capacitats, la societat sempre ens té un espai reservat, i aquest sempre és un passet per darrere dels homes, no per darrere d’una altra dona, per darrere d’un home.
Conec a milers d’homes meravellosos, d’esquerres, sensibles, implicats, gent maca. Però no en conec cap ni un que sigui conscient dels seus privilegis front nosaltres. Això de que cobrem menys… deu ser veritat però no li passa a cap dona del meu voltant (jo n’he estat víctima d’aquesta diferència salarial recentment), això de la paritat als òrgans se’ns fa per vetar els homes que fan nosa (potser és que les dones -del color que sigun– volen ocupar les responsabilitats que els pertoquen), i la normalitat amb la qual les dones presenten els actes, o fan activitats amb taules netament masculines, sent acceptat pels ponents homes, això si, el cafè el servim nosaltres sempre… O com quan parla una dona els homes tendeixen a minimitzar el seu discurs, miren el mòbil, parlen entre ells o fan brometes, o amb la banalitat que comenten l’aspecte físic de les dones, hi ha tantes i tantes raons en el nostre dia a dia, que per la normalització de totes aquestes conductes masclistes #Jo faig Vaga!