Veus de dones: Anna Rius, Yasmina Sánchez i Lourdes Checa
Publiquem tot un seguit de comentaris, arguments, opinions i vivències de dones en relació a la vaga del 8 de març: Dia Internacional de la dona treballadora.
Perquè juntes som més fortes!
Anna Rius
Aquest 8M jo faig vaga. Aturaré el meu consum, deixaré de produir, deixaré de tenir cura dels meus propers i sortiré al carrer amb les companyes. I és ja no vull, ni puc, parlar gaire més temps de la igualtat d’oportunitats; el cos ja no em dona. Ni puc seguir parlant gaire més temps de mesures, comissions, plans ni normatives. I crec que no parlo només per mi quan dic que ens sentim cansades de demanar, proposar, sol·licitar i necessitem senyals de que ens escolteu, esteu disposats a fer i de fet, ens demostreu que ja ho esteu fent. Necessitem un canvi; tant individual com col·lectiu. Necessitem que deixeu de reproduir aquesta societat que ens invisibilitza i ens discrimina, ens remunera menys, en considera inferiors, ens atribueix el rol de cuidadores úniques i ens exigeix estar sempre alegres, guapes i disposades. Ja no suportem més el patriarcat; ni hi podem posar més mesures, comissions, plans ni normatives. Se’ns ha esgotat el temps i la paciència. A partir d’avui, ho adverteixo(im), ja no em valdrà més el que dieu sinó el que feu. No ens creurem ni una sola paraula més que no vagi acompanyada de fets. Ni subscriurem una sola declaració, proposta, norma, campanya o comissió més que no demani mesures concretes i que especifiqui qui, com i quan. Quedeu advertits. Aquest 8M jo faig vaga. I el 9 m’ho estic rumiant.
Anna Rius activista en cooperació internacional i regidora de Terrassa En Comú
Yasmina Sánchez
La setmana passada em va passar una cosa que en primer lloc em va enfadar, i quan se’m va passar una mica em va fer pensar molt…
Al meu edifici es va convocar una reunió de veïns pel proper 8 de març a les 18h. Entendreu que em va semblar una data i una hora molt inapropiada i un gest molt insolidari amb la lluita feminista… Vaig estar tot el dia pensant: he de parlar amb la persona que ha convocat la reunió, actualment la presidenta es dóna, però em sembla que una dona mai convocaria una reunió aquest dia i a aquesta hora; a més, que qui porta aquestes coses és el president adjunt que és home…
Quan vaig tornar a casa aquella tarda vaig veure que s’havia modificat l’hora de la reunió, no el dia; estrany…. Vaig parlar amb la Presidenta que em va confirmar que la reunió l’havia convocat el President adjunt… Però a ella no li semblava motiu suficient que, per ser el dia de la vaga feminista i la tarda de la manifestació, es canviés el dia, em va dir: “si no pots venir, no passa res, ja t’ho explicarem. Aquí ningú farà vaga”.
Vaig estar dos dies passant matí i tarda a casa del veí President adjunt i quan vaig aconseguir parlar amb ell em va demanar que què es celebrava el 8 de març!! Em va fer saber que la data es va escollir perquè era el dia que a la Presidenta li anava bé… Però que si em feia tanta il·lusió anar a la reunió, parlaria amb ella i trobarien una altra data…
Això que em va passar no crec que sigui gaire excepcional, dones que no donen suport a la vaga ni al moviment feminista, homes que sembla que ens facin un favor deixant-nos participar i que ni tan sols saben que passa el 8 de Març…
Perquè us explico això?, perquè és profundament trist i habitual i malgrat que la situació sigui aquesta, no ens hem de desanimar, hem de seguir lluitant, sumant veus i obrint ulls. Crec que és primordial parlar d’aquestes coses, treballar a peu de carrer, amb els veïns, el barri, sortir de la nostra militància, que ja comparteix la nostra visió i parlar amb aquella gent que no milita: homes i dones, perquè la situació de desigualtat que patim les dones és un assumpte de totes i tots i la lluita és urgent, legítima i vital… No és un capritx, és un canvi que ha començat però que li queda molt per fer i necessitem que tothom s’impliqui: perquè el que és personal és polític! UNIM-NOS!!!
Yasmina Sánchez, politòloga, feminista i malgrat tot, optimista!
Olaya Lourdes Checa
VAGA FEMINISTA 8 DE MARÇ de 2018
NI UNA MENYS, VIVES ENS VOLEM. SI LES DONES PAREN ES PARA EL MÓN.
Del dia 8 de març dia Internacional de la Dona Treballadora a la Vaga Feminista del 8 de març de 2018. Dia de lluita contra tots els tipus de violències masclistes i explotacions.
Quan l’ONU – el 1972 va declarar l’any 1975 com “Any Internacional De Les Dones” i dia internacional de la dona treballadora el 8 de març ja feia 115 anys d’aquell fatídic dia del 1857,en què les treballadores tèxtils es manifestaven pels carrers protestant pels baixos salaris i van ser reprimides per la policia, causant cents de dones mortes i ferides, dos anys més tard naixia el primer sindicat de dones als EUA. Van haver de passar més de 50 anys fins que Clara Zetkin proposés a l’assemblea Internacional de Dones Socialistes, commemorar els fets i declarar el 8 de març com a data per recordar aquella lluita i la de totes les dones treballadores. Això ja era 1908. El 19 de marc 1909 es va celebrar el primer dia de la dona treballadora però, de nou la repressió es va manifestar de forma cruenta l’any 1911 quan les dones de l’empresa Cotton de New York plantaven cara a la direcció fent una vaga que causà la ira de l’empresari qui va decidir tancar-les dins de la fàbrica i es va produir un incendi causant la mort de més de 130 dones i més de setanta ferides greus. A partir d’aquests fets, als països europeus – Al principi Dinamarca, Alemanya i Rússia com després a la Unió Soviètica s’anava celebrant aquest dia anualment (durant uns anys el dia 19 de març i altres el 25 de març).
Tot això, m’ha fet pensar que en aquestes dates que recorden la violència assassina envers les dones que lluitaven pels seus drets, parlàvem molt de la lluita per la igualtat dels drets de les dones, però no parlàvem de les violències que garanteixen les desigualtats. Així tenim un dia especial (25 de Novembre en record de les germanes Miraval, dia que també reivindiquem) per denunciar la violència masclista com si la lluita pels nostres drets laborals i socials estigués exempta de la utilització de la violència per part del capitalisme i el patriarcat. Sí, hi ha violència quan es cobra un 25% més que els homes, quan els llocs de poder i màximes de responsabilitat són ocupats majoritàriament per homes, quan els estats i els homes ens volen dir que hem de fer amb els nostres cossos i a qui hem d’estimar, quan milions de dones al món no tenen accés a l’educació, quan encara es practica la mutilació genital femenina i sobretot quan s’assassina a una dona per ser dona.
Per això ens unim a la VAGA FEMINISTA MUNDIAL i agraïm a les dones argentines que l’any 2017 féssim per primer cop aquesta convocatòria, denunciant els feminicidis i lluitarem perquè creixi any rere any fins a aconseguir la plena igualtat.
Olaya Lourdes Checa, advocada, feminista i responsable de l’àrea de la dona d’EUiA