Tornar a l'inici

Fundació l'Alternativa

  /  Feminismes   /  Veus de dones: Susanna Segovia, Vera Sánchez i Lucía Aliagas

Veus de dones: Susanna Segovia, Vera Sánchez i Lucía Aliagas

Publiquem tot un seguit de comentaris, arguments, opinions i vivències de dones en relació a la vaga del 8 de març: Dia Internacional de la dona treballadora.
Perquè juntes som més fortes!

Susanna Segovia

Per construir el futur… Vaga Feminista!

Parafrasejant una cançó, ens sobren els motius per fer vaga feminista el 8M. Segurament, en tenim tants, de motius, que podríem fer vaga indefinida. I el món s’aturaria. Perquè el món el movem també les dones. De fet, especialment les dones.

Ens sobren els motius per la violència masclista, perquè ens violen i ens maten, en “manada” o no. Perquè ens paguen menys i treballem més en precari. Perquè estudiem més i amb millors resultats, però sempre hi ha menys rectores, deganes, catedràtiques. O directores d’empresa, conselleres, ministres, Presidentes. Perquè els sostres de vidre no són bonics, ni transparents, ni deixen passar el sol… si no et deixen créixer.

Però sobretot, perquè el món no es mouria sense les cures. Perquè la vida no seria possible sense les cures. I això sí que ho fem majoritàriament nosaltres. En l’espai públic, i en l’espai privat. Perquè no vull ni imaginar que seria dels nostres nens i nenes, de la nostra gent gran, sense les cures feministes. Bé, si vull imaginar-ho. M’agradaria imaginar-ho compartit i amb coresponsabilitat real amb l’altra meitat de la població. Per això, posem les cures al centre.

El 8M vaig vaga perquè em sobren els motius, perquè vull poder fer política, activisme, treballar i tenir cura de la meva filla sense sentir que no arribo a tot, sense sentir-me culpable, sense fer equilibris amb agendes, horaris, extraescolars, canguratges i altres. I sobretot, perquè vull que la meva filla arribi un dia que no necessiti una vaga feminista, perquè podrà ser qui vol ser sense haver de renunciar, sense haver d’escollir, sense haver de definir-se. Que podrà sortir de nit al carrer sola sense patir por.  Que podrà estimar qui vulgui, com vulgui, quan vulgui.

Perquè vull que ella visqui millor que jo. En una societat que hagi eradicat la por i la violència masclista, i que hagi aconseguit garantir la igualtat d’oportunitats per homes i dones. On ser dona no li faci tot més difícil només pel fet de ser-ho.

Susanna Segovia, cooperant, activista i diputada de CatalunyaEnComu-Podem al Parlament de Catalunya.

Vera Sánchez

Aquest 8 de març hem de sortir al carrer a cridar amb força, a fer-nos visibles, a expressar la nostra disconformitat, a demanar canvis, a lluitar per ells i abraçar les nostres reivindicacions. És un trencament amb el patriarcat que s’ha de produir dia a dia. Tot i així, no hem d’oblidar que juntes som més fortes i per això hem de sortir totes al carrer el proper dia 8. Hem d’explicar al món, si encara no és conscient –i ja puc dir que alguns no ho són–, que tenim poder, que si parem, el món també.

Volem uns salaris dignes respecte als salaris dels homes, en les mateixes ocupacions. Volem també deixar de ser objectes sexuals i públics, caminar tranquil•lament pel carrer, sense patir cada cop que algú et posa la mà a sobre amb aquest sentiment de poder implícit i subtil que la societat patriarcal els ha atorgat. Volem poder decidir sobre els nostres cossos i sobre la nostra manera d’esdevenir en el món. I deixar de banda els estereotips que ens diuen com hem de ser, com hem de parlar, com hem de vestir i, inclòs, com ens hem de construir. Som dones diverses i serem allò que vulguem ser.

Estem cansades de que ens eixordin amb promeses. De veure com al nostre voltant, la violència envers les dones encara persisteix. El patriarcat pren formes tàcites i perspicaces que a nosaltres no ens passen desapercebudes. Sortirem al carrer i les farem visibles. Però no oblidem una cosa: que podem convertir el cansament en energia. I això és el què fem. Quan toquen a una, ens toquen a totes. I nosaltres sortim al carrer amb més força!

Vera Sánchez, antropòloga, activista feminista i membre de la Fundació.

Lucía Aliagas

Podria parlar de totes les meves raons per fer vaga, de la combinació de la temporalitat que ens veiem obligades a patir les estudiants que hem de compaginar estudis amb feina i l’escletxa salarial que ens posa, en aquest cas a les joves, en una situació extremadament precària que ens impossibilita poder elaborar un pla de vida estable i en llarg termini. També puc parlar de l’assetjament sexual a la feina, als centres d’estudis i al carrer. Assetjament que ens fa prendre una posició de permanent autodefensa, que ens fa estar atemorides sempre: quan tornem de festa, quan quedem amb amigues, a vegades inclús quan, només, anem en transport públic. O també de la cosificació sexual i l’eterna exigència d’estar perfectes sempre i com això acaba provocant a més d’una problemes d’autoestima i, fins i tot, dismorfia corporal.

El 8 de març em manifesto no només per mi. Em manifesto per la meva àvia, mare, germana. Per les meves companyes de feina i per les meves professores. Per les meves amigues i companyes de classe. Per totes aquelles noies que he conegut als banys de bars i discoteques que no he sabut res més d’elles. Surto perquè estic cansada d’haver d’estar sempre lluitant. Lluitant per sobreviure. Lluitant per no tenir mala sort amb les nostres parelles o “ligues” d’una nit. Per no tenir mala sort al carrer. Per no tenir-la quan tornem de festa. Lluitant per estimar-me perquè la societat m’ha fet creure des de ben petita que si no sóc bonica i prima el meu valor com a persona és nul. Cansada de les notícies que informen com alguns homes malauradament se’ls cauen ganivets al pit de les seves parelles i sense voler-ho elles perden la vida. Cansada del masclisme a les aules, als grups d’amics, a la feina. Surto per totes les dones treballadores, obreres, les que a més d’haver de patir
l’escletxa salarial i feines més precàries, tenen la casa a sobre: als seus fills, al marit, als avis, les factures…

Per finalitzar, vull recordar que aquesta situació no ha nascut del no-res. Lluitant pels nostres drets, lluitant contra el patriarcat, també estem lluitant contra el sistema capitalista. Sistema capitalista que té com a pilar fonamental la família tradicional i la divisió sexual del treball; sumant el seu interès per la nostra explotació sexual. Sistema que s’aprofita i es beneficia de la nostra doble explotació: com a obreres i com a dones. Per totes aquestes raons sortiré al carrer el 8 de març, perquè estic cansada de resistir i vull ser lliure en un món on cap persona sigui explotada i oprimida per raó de classe, gènere o raça.

Lucia Aliagas, estudiant d’Història a la UAB i militant de la JCC i AEP.

X