Veus de dones – Dones d’arreu
En el dia d’avui, amb el 8 de març cada cop més a prop, des de la Fundació us portem la tercera entrega de Veus de Dones. Un recull de relats i experiències vitals de les dones, que aquest any hem decidit centrar en les dones d’arreu del món. Us portem tres relats, de la mà de Nina Salinas, Hakima Abdoun Serrak i Farah Benserhir.
Trabajar Unidas – Nina Salinas
– Les vagues del 8 de març del 2018 i 2019, quins impactes creus que van tenir a nivell social? I per tu particularment? I pel teu col.lectiu (en cas que escriviu com col.lectiu)
– Quines perspectives creus que es presenten aquest 8 de març? Com creus que hem de treballar?
Con respecto a la primera pregunta;
Han sido fundamentales para el movimiento social, lo han enriquecido cualitativa y cuantitativamente, ha sido una réplica mundial de protesta sobre las condiciones sociales y económicas de las mujeres de forma transversal, porque una de sus lacras, la violencia de género no reconoce fronteras ni clases sociales, el heteropatriarcado ha impuesto normas legales escritas y no, de como “debe” ser una mujer y como debe comportarse ayudado por las religiones, entre otras. Ganar menos, realizar trabajo esclavo, redes de esclavitud sexual, etc. Ante el empoderamiento y el avance de la cultura nos damos cuenta que no sólo tenemos la capacidad de unidad y de claridad de los derechos sino que podemos aportar, haciendo propuestas y desarrollando políticas de estado.
En lo particular me ha servido para dar una imagen familiar y social de claridad y de que no haré el mismo papel de mis anteriores generaciones y de que la lucha es centímetro a centímetro y que uno debe llevar a la práctica lo aprendido y ser consecuente, los cambios deben partir de uno misma.
Como colectivo chileno, con pertenencia no formal quisiera destacar al grupos feminista “Las tesis” que han sido replicadas mundialmente con su rutina musical y de baile: “Un violador en tu camino” en referencia a las graves violaciones a los derechos humanos en especial de las mujeres y niñas donde se han registrado mas de cien casos de abusos sexuales y violación, en el marco del estallido social de octubre de 2019, aun permanecen desaparecidas mujeres de distintas edades en cerca de una veintena.
El impacto a nivel social ya lo he mencionado, en cuanto a la revolución que conlleva este movimiento en la forma y en el fondo, pues cuestiona todo lo anterior en cuanto a roles, a capacidades, prejuicios, incluso tipificación en las leyes de los países, incluyendo ropa que debe vestir o a que horas transitar por la calle, etc. Osea a los derechos humanos básicos conculcados, ni que decir con respecto a derechos como el aborto, a tener lugares adecuados donde dejar a sus hijos mientras trabaja o a descanso maternal, que debería ser seis meses como mínimo, para facilitar la lactancia materna.
¿Qué perspectivas? Todas las posibles rayando en la utopía, que seamos escuchadas, y que el estado tenga un papel fundamental en el respeto a nuestros derechos, que las leyes que tipifican los delitos de abusos, violación y trata de mujeres sean efectivamente cumplidas, que se dejen al margen de la ley a los partidos políticos que desconocen o justifican el feminicidio, y que se deje en paz a las mujeres que deciden abortar y no sean acosadas en las puertas de las clínicas, que la iglesia deje para el interior de sus templos los sermones misóginos, que cumplan la ley de un estado laico y aconfesional.
Debemos trabajar unidas, educando en conciencia y se deje de lado eso de los “feminismo blancos” o” feminismos latinos” o “africanos”, nuestro accionar debe ser antimodelo neoliberal, no es posible hablar de feminismo desde el capitalismo, y este sistema nos está matando a todos por igual, pero es necesario estar en pie de guerra en contra del heteropatriarcado, debemos ser inclusivas, tolerantes y darnos el mayor valor, ser ama de casa o criar los hijos es uno de los trabajos menos reconocidos y no remunerados y son en muchas sociedades fundamentales para la supervivencia de otros seres humanos. Trabajar para que los sueldos sean en igualdad según la profesión que se desarrolle.
Saludos
Venceremos.
Nina Salinas / Barcelona 01/02/2020.
Subjectes del racisme i del patriarcat – Hakima Abdoun Serrak
El feminisme europeu està reivindicant drets molt allunyats de la nostra realitat com a dones migrades i de procedència musulmana. Nosaltres encara estem demanant el nostre dret a l’emancipació. Per això, aquest any volem visibilitzar la nostra lluita feminista. Estem treballant per a que ens tinguin en compte no només com a subjectes del racisme que sinó també som subjectes del patriarcat. 
Totes sabem que el masclisme no té nacionalitat, que no hauria de tenir cabuda a les nostres cultures. El masclisme no hauria de ser aplaudit ni acceptat sota cap mena del marc cultural. Entenem que les cultures són creacions humanes i fins ara totes les cultures han estat i són masclistes, ja que han estat creades per homes. Ara bé, volem ressaltar que cap cultura hauria d’estar per damunt dels drets de les dones i cap cultura hauria d’estar per damunt dels drets humans.
Partint d’aquí, volem visibilitzar-nos com a dones migrades i de procedència musulmana que, a més de patir les múltiples discriminacions per ser immigrants, també patim el masclisme en tots els espais i, a casa, també. El masclisme que patim és diferent, se suma a aquell que patim totes juntes. A més del masclisme fruit del capitalisme, patim la pressió familiar i social. A les dones de procedència musulmana, el nostre cos no ens pertany. El cos és nostre, sí, però representa l’honor de la família. El nostre cos és tan sexualitzat que deriva en les següents problemàtiques socials masclistes: matrimonis forçats, matrimonis infantils, crims d’honor, abandonament familiar i social, som obligades a arribar verges al matrimoni, obligades a portar el vel i som menors eternament a casa dels pares o a casa del marit. No es contempla la nostra ’emancipació com a dones.
D’altra banda, aquest escrit també va dedicat a totes aquelles institucions o organismes públics que estan permetent l’exclusió de les nenes de procedència musulmana a les escoles: moltes nenes no participen en les activitats escolars perquè són nenes, no van a la piscina perquè no poden portar un banyador i tampoc a les extraescolars… tot això es justifica i s’accepta perquè és la seva cultura. Els seus pares no els permeten tot això pel fet de ser nenes i tenir vulva. Des d’aquí volem dir “No al PIN PARENTAL per a tots els pares!”
En el feminisme, les dones tenim diferents objectius i no totes estem en el mateix nivell de lluita. No podem lluitar en contra del sostre de vidre si no tenim el dret al nostre propi cos. No podem alçar la veu en contra la bretxa salarial, si en moltes ocasions ens casen o bé ens neguen el dret a estudiar. No podem sortir el 8M a reivindicar els nostres drets només com a migrades, també patim el masclisme.
Hakima Abdoun Serrak
Treballadora Social
Cofundadora del col·lectiu feminista nord-africà Neswía
Una vivència entranyable – Farah Benserhir
Tot i que amb gran força col·lectiva hem anat obrint espais i aconseguint alguns canvis, aquests no són tots ni per a totes. Per això hem de continuar lluitant perquè encara queda un camí molt llarg. Perquè la vida de les dones continua sent marcada per la desigualtat, la violència masclista, la bretxa salarial…
La vaga feminista del darrer 8 de març ha sigut una convocatòria diferent del que s’entén tradicionalment com a vaga general. Perquè el treball de les dones és essencial en tots els àmbits de la vida, i la vaga té com a objectiu adquirir consciència d’aquesta realitat i, a part de l’àmbit laboral, destacar el paper de les dones en altres àmbits com: el consum, la vida estudiantil i associativa, l’economia…
Els punts positius que jo destacaria de la vaga del 8 de març del 2019 són:
– La participació de dones de diferents edats (dones grans, joves) i de diferents col·lectius (associacions, entitats…)
– La participació de l’home en les manifestacions.
– A nivell d’Espanya i mundial era un goig veure les marxes massives en els carrers reivindicant la igualtat i contra la bretxa salarial de gènere, la precarietat laboral de les dones.
– Hi va haver diferents propostes simbòliques, per donar visibilitat i difusió a la vaga, com la penjada de davantals.
Punts negatius:
– La falta de participació de les dones marroquines.
A les dones d’origen magrebí, en particular les dones marroquines, ens costa molt de participar d’allò públic, i ho dic per experiència. Darrerament, a través del col·lectiu Compartim Ciutadania, havíem aconseguit participar en mobilitzacions a favor dels refugiats i contra la guerra, a favor de la pau i pels drets humans. També contra la violència masclista.
Però costa molt que les dones d’aquest col·lectiu es mobilitzin, ja que per a elles tot això és nou i la vida de cada dia els ocupa molt de temps, i potser no valoren prou la necessitat de formar part també d’aquelles associacions que vetllen pels drets de totes les dones.
En aquest sentit puc explicar la meva experiència viscuda davant la proposta de formar part d’una llista electoral en les passades eleccions municipals. Em va costar molt donar el pas, però era una confluència d’esquerres i, al final, vaig dir que sí perquè, tant la persona que m’ho va proposar com les altres persones del grup (particularment les seves dones), em mereixien tota la confiança.
La meva implicació ja en el procés d’elaboració del programa em va permetre entrar en una perspectiva més ample de la ciutat on visc, de la seva composició social. Tot i que conec de molt a prop els problemes de la gent més vulnerable (per la meva feina), vaig poder constatar que es poden trobar propostes per generar un canvi que afavoreixi la majoria de la seva gent tot respectant també la seva diversitat cultural. I que aquestes propostes es poden dur a terme a partir d’estar als Ajuntaments des d’una perspectiva de servei i voluntat política, és clar.
Penso que el camí de les reivindicacions feministes no té tornada, i que la incorporació de totes les dones, també les marroquines o d’un altre origen, ja no té aturador. Sols ens cal una mica més d’empatia i trencar aquelles barreres del masclisme i el racisme que encara estan incrustades al moll mateix de la societat. Les dones, amb el seu esclat de consciència feminista, ja ho estem fent al carrer.
Farah Benserhir
Mediadora social i traductora a Igualada.