Violència patriarcal contra les dones grans
Rosa Bofill, patrona de la Fundació, activista feminista i mestra jubilada escriu l’article següent sobre com el sistema patriarcal fa que les dones grans siguin víctimes d’una doble discriminació, pel fet de ser dones però també pel fet de ser grans.
La cultura patriarcal ha impregnat els diferents sistemes de creences i valors, les normes culturals, el sistema econòmic de la societat, així com de les diferents institucions que la sostenen. Parlem de les violències en contra de les dones, ho fem en plural, perquè hi ha molts tipus de violència (física, psicològica, sexual, econòmica…), perquè són diversos els actors que la executen (institucions, família,…) i perquè la trobem en el decurs del cicle vital de les dones. L’objectiu d’aquestes violències és el sotmetiment i control de les dones, mantenir les desigualtats i suposa per a les dones la limitació de drets fonamentals, com el dret a la integritat física i psíquica o el dret a la vida.
Així doncs si ens fixem en les dones grans veurem que pateixen una doble discriminació, com a dones i com a persones grans, el sexisme i l’edatisme”, la d’una societat patriarcal i la d’una societat capitalista que té una visió mercantilista de l’ésser humà. Les dones tenen una major esperança de vida, però tenen pitjor la salut i econòmicament estan en pitjors condicions.
La medicina no ha treballat amb perspectiva de gènere, per exemple no s’analitzen les xifres segregades per sexe. I si es veuen les dades segregades no s’analitza el per què de les diferències. Cal que la perspectiva de gènere estigui present en la formació de les professionals i en la investigació mèdica per evitar que es mediqui les dones com si fossin homes sense tenir en compte els problemes i malalties específiques de les dones, perquè el benestar de dones grans està lligat als estereotips i al que la societat espera de les dones.
Socialment se’ls ha assignat el treball reproductiu i de cura sense retribució i se’ls ha pagat salaris més baixos per ser dones, o per fer compatibles les obligacions laborals amb les “obligacions” de cuidadora de tota la família, se les ha abocat a feines més mal pagades o a renunciar a tasques de major responsabilitat. Aquest càrrega de treball, de doble, o triple, presència representa per a les dones un pes a les seves espatlles que les emmalalteix.
Un cop arriba a l’edat de finalitzar la seva vida laboral les dones segueixen amb els treballs de cura, que les crisis sistèmiques del capitalisme agreugen amb la cura de nets i netes, l’ajut a filles i fills que passen moments difícils, la cura d’altres persones grans,… que les sobrecarrega de feina i talla les seves possibilitats de desenvolupar una vida personal que van aplaçant any a any.
Les dones grans tenen uns una mitjana d’ingressos per pensions, contributives o no contributives considerablement més baixa que la dels homes. Bretxa salarial, que segons les darreres dades publicades (de 2018), es situa en un 22%, i la bretxa pel què fa al sistema públic de pensions, és un 37.7% segons dades de l’INSS de 2019.
Per tenir una vellesa saludable cal haver tingut una vida saludable, i les dones hi arriben en pitjors condicions. Encara hi ha massa tendència a considerar que els mals que pateixen les dones es tracten amb ansiolítics. Així, sense estudiar les causes de la manca de salut és difícil arribar a una vellesa en bones condicions de salut.
Hem de parlar del dret de tots els éssers humans a rebre les cures necessàries al llarg de tota la vida i de la construcció d’una societat que valori per igual totes les vides des de l’inici fins el final. Així quan una persona gran té dificultats per mantenir una vida autònoma cal que rebi l’atenció i la cura que necessita sense que això es faci a costa de la salut de les cuidadores. La societat urbanitzada despersonalitza i dificulta les relacions que en altres moments formaven unes xarxes socials que facilitaven i acompanyaven les persones grans que vivien soles. Cal que el treball de cura de les persones grans que necessiten suport adquireixi una dimensió política i estigui en l’agenda de les organitzacions polítiques que gestionen lo públic i dels moviments socials que han d’exigir que es posi la vida al centre.
Amb l’edat de la jubilació hauria de començar una altra vida, amb temps per dedicar als interessos, aficions, obrir camps nous. Les dones grans tenen dret a gaudir la vida, a empoderar-se, a ser actives, a participar socialment, a fer activitats agradables, a aprendre,…
Perquè certament s’està allargant l’esperança de vida, però es treballa per assegurar-ne la qualitat?
Acabem amb una frase la recordada Victòria Sau:
El repte de futur: viure més, viure en bones condicions, saber estar en cada etapa de la vida, fer valer el valor de la memòria i l’experiència i seguir projectant-se endavant. (Victòria Sau)