Violeta Parra Sandoval
Publiquem aquest petit resum biogràfic de la Violeta Parra escrit per la Nina Salinas, nascuda a Santiago de Xile, escriptora i poeta, militant comunista i lluitadora pels drets humans.
Cantautora xilena de renom mundial, nascuda a Sant Fabian d’Alico, regió del Bio Bio, e1 dia quatre d’octubre de 1917 i morta el cinc de febrer de 1967, a Santiago de Xile.
Va ser ceramista, brodadora, pintora, poeta, música i investigadora, membre de la prolífica família Parra.
Filla de músic i camperola, va tenir sis germans i dos fills de la seva primera parella i dos després del seu segon marit, del qual una d’elles va morir tenint dos anys.
Va començar a tocar guitarra als nou anys i als 11 va escriure la seva primera cançó.
D’origen humil, va passar per tremendes penúries econòmiques, de nena va viatjar a Santiago des del seu lloc d’origen, amb la seva mare i germans, la seva proximitat a la música i l’espectacle, va estar present des de nena, ja que els circs que arribaven al sud l’atreien en forma especial.
La transcendència que va tenir i ha tingut ha estat pel brillant esforç de cercar i investigar, el veritable sentir del poble a través dels cants i balls de la gent senzilla, el seu menjar, i la seva manera de viure. Fins als anys 50 la música xilena i llatinoamericana, feia referència a postals geogràfiques i poètiques, havent-hi una gran absència de contingut social en aquella música, la seva situació personal, de pobresa, aïllament, i el seu auto exili a la capital de Xile, li fan entendre que la creació humana era present en tots els àmbits de la vida, i que sense la força de treball de la seva gent no hi havia transformacions possibles, la gran desigualtat el nul accés a l’educació i salut eren altres dels ingredients que molt aviat li va fer alçar el vol i venir-se a Europa a París precisament i és aquí on té cabuda el seu art i té la possibilitat d’exposar la seva artesania, i pintura, en aquell lloc tan important per a l’art, cantar i aprendre ràpidament l’idioma.
Ella representa la dona humil llatinoamericana, plena de talent, en un món masclista i patriarcal, on les dones i els pobres no tenien drets i eren usats només com a força de treball i parir fills per seguir el sistema de dominació imperant. Ella es rebel·là a això i a la seva vida domèstica viu aquesta realitat, deixa al seu primer marit i després al segon, té grans amors correspostos i no que la fan interpretar les més belles cançons versionades, per un sense nombre d’artistes de tots els punts del món on hi hagi sensibilitat i amor a les coses simples d’això neixen ni més ni menys que “Gràcies a la vida” i “Tornar als 17”.
Des del govern de Pedro Aguirre Truja, preclar president en el mandat es van realitzar els més grans avenços, per passar d’un país d’economia agrària, a un industrial s’obté el dret vot per a la dona.
La història del poble de Xile i les seves lluites són presents en les seves cançons, “Arauco té una pena” “La Carta”, són testimonis vius i actuals del sacrifici que va haver de sortejar el poble de Xile, davant d’una oligarquia, antinacional, classista i declarada anti comunista, per culminar en aquests bells mil dies de la Unitat Popular amb el company Salvador Allende.
Aquest any se celebren 100 anys del seu naixement i es commemoren 50 de la seva mort.
Nina Salinas