XV Fòrum contra les violències de gènere “Juntes fem història i entre totes farem possible un futur feminista”
Tania Hahn Utrero, estudiant de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, i realitzant pràctiques a la Fundació, ens fa un article sobre el Fòrum contra les violències de gènere, que va tenir lloc els passats 7, 8 i 9 de novembre i en la qual va assistir la Fundació.
El darrer cap de setmana es va celebrar el XV Fòrum contra les Violències de Gènere, que aquest any va girar entorn de les violències masclistes que es pateixen a la infància i a l’adolescència.
Organitzat per la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, mostrem el nostre agraïment per la gran tasca feta i especialment a les voluntàries presents que han fet un treball imprescindible. El Fòrum, estava molt ben organitzat des del punt de vista logístic i, sobretot, van ser molt amables i acollidores en tot moment.
Aquest any, les xerrades i els tallers es van haver de contextualitzar en el moment d’ascens del feixisme que estem vivint al Món i a l’Estat amb grups molt organitzats que ataquen els drets i els avenços de les dones. I això quan recordem que l’any 2020 celebrarem el 25è aniversari de la Conferència de Beijing i posem de manifest les dificultats per fer efectius els acords i compromisos a què es van arribar. En aquest sentit es va posar sobre la taula la importància de construir relacions entre la gent més gran i la més jove, construir ponts entre generacions i aprendre les diferents realitats que comporta l’edat. També és important construir ponts entre les feministes presents en les institucions i les que són al carrer. Totes tenim el mateix objectiu, construir un món feminista, i les diferents vies per arribar-hi haurien de ser motiu de debat, no de trencament. Perquè com bé sabem: “Juntes som més fortes!”
En especial voldria mencionar les ponents de la xerrada “Ser un MENA no és el mateix que ser una MENA”, on es va informar de la situació de les nenes i adolescents migrants no acompanyades i extutelades a Melilla.
En aquesta xerrada es va fer una feina molt important, que és desinvisibilitzar aquestes infants que mai són anomenades perquè no interessen per determinats discursos. És molt important deconstruir el relat racista, xenòfob i masclista que, desgraciadament, veiem que cada cop adopten més partits de l’escenari polític, arribant fins i tot a la representació parlamentària amb força. Hem de recordar que Melilla és la frontera entre països més desigual del món pel que fa als indicadors de renda i drets.
I, sobretot, vam sortir d’aquesta xerrada amb la idea de la importància de donar veu pròpia a aquestes noies. No hem d’oblidar que són nenes a les quals se les ha robat una part de la infància per la situació que viuen i el que necessiten és suport, no criminalització i la doble violència racial i patriarcal. I el que necessiten és visibilització i empoderament perquè identifiquem la seva situació i puguem començar l’elaboració de plans d’ajuda i suport perquè puguin viure vides plenes, segures i felices.
També voldria mencionar uns aspectes que es van comentar a la taula rodona “Les violències masclistes, una qüestió d’estat?”. Voldria remarcar la importància d’estudiar les violències de gènere des de diferents àmbits i en totes les seves expressions. Ara per ara la llei contempla la violència de gènere com la violència que es dóna dins d’una parella heterosexual. Totes sabem que la violència de gènere és molt més gran i abasta moltes més expressions que aquesta.
A més la violència de gènere es tracta com una qüestió electoralista de la qual només es parla quan s’apropen noves eleccions, i es prometen canvis que després mai arriben. Necessitem una Llei Orgànica que contempli tots els tipus de violències masclistes: la violència física, la violència psicològica, la violència sexual, la violència econòmica i la violència en les relacions. En totes les mesures i en tots els àmbits en el que es donin. Estem fartes també del reduccionisme de la violència de gènere a l’assassinat, on només sembla que importem quan ja som mortes i no quan som vives i cridant.
En la darrera taula “Juntes fem història” es van situar els 15 anys d’existència del Fòrum. Des d’aleshores hem avançat, però se’ns plantegen nous reptes que cal veure com abordem.
Per últim, no es poden entendre els canvis en la legislació sobre la violència de gènere sense la pressió exercida per les dones que van sortir al carrer. Per tant, a més en aquests moments d’auge del feixisme, i sempre, cridem a la mobilització feminista, que és l’eina més important de pressió.